La pregunta de l'ANC

Encara que algú no ho ha entès així i n'ha fet broma, la pregunta que l'ANC farà aquest diumenge als seus socis s'assembla a la que el 14-J va fer Unió als seus militants com un ou a una castanya. Sobretot perquè una el que pretén és aclarir i impulsar el procés, i l'altra, em sembla que a hores d'ara ja ha quedat clar, el que pretenia era embolicar-lo. Que la pregunta de l'ANC conté algunes indefinicions? I tant! Però ningú pot dubtar que l'ANC és partidària de la independència, i que el que pretén és no només que les eleccions del 27-S siguin plebiscitàries, sinó que guanyi el sí, i que ho faci d'una manera clara, que és el que a hores d'ara sembla que és el més complicat. La pregunta de l'ANC té alguna indefinició, deia. I és cert, perquè no diu quines són “les complicitats necessàries” per arribar a bon port i no diu quina és “la proposta electoral de la màxima transversalitat” que, diuen, garantirà el caràcter plebiscitari del 27-S per dur-nos a la independència. Però a mi, i suposo que a vostès tampoc, no em fa falta que m'ho expliquin gaire, què és “la màxima transversalitat possible” en una llista. No em vaig amagar mai de dir que era partidari de la llista única i ara no m'amagaré de dir que sóc partidari de dir sí a una “proposta electoral de màxima transversalitat”. I màxima transversalitat vol dir això: màxima transversalitat. Si l'ANC té el vistiplau dels socis per impulsar una llista de màxima transversalitat, ho ha de provar, perquè la unitat i la il·lusió que havia tingut el procés està en hores baixes. I si llavors acaba essent la “màxima transversalitat possible”, doncs que ho acabi essent. Però l'ANC no pot cridar (o escridassar) el president des de la plaça Catalunya dient-li allò de: “President, convoqui eleccions!” i després rentar-se'n les mans. A 89 dies del 27-S, o aconseguim fer alguna cosa excepcional, i millor junts que separats, o ens acostem a unes eleccions que en tindran poc, d'excepcionals.