Quan l'important és l'adjectiu

La flamant portaveu del govern, Neus Munté, que des de fa uns dies també n'és la flamant vicepresidenta, va presentar ahir un informe interessant en què es detallen tots els greuges que l'Estat ha tingut amb Catalunya en els darrers anys. Es tracta d'un informe ben estructurat, pedagògic, d'un centenar de pàgines, que es pot descarregar anant al gencat.cat, i que, amb exemples i casos molt pràctics i concrets, deixen ben clar què és el que està passant. Un dia d'aquests, no en tinguin cap dubte, l'informe serà desmentit rotundament pel govern de Madrid, que, de la mateixa manera que negarà tot el que s'hi diu i potser ironitzarà sobre el seu contingut, segurament amenaçarà de dur l'executiu català al TC per perdre temps i diners fent informes com aquest. Llegeixin-se'l i veuran que és poc discutible. Una dada rere l'altre, la cosa fa feredat. Un incompliment d'inversió en infraestructures de 3.967 milions d'euros (jo d'això en dic desinversió), un pla de rodalies amb una execució del 7%, incompliments en la llei de la dependència, un llarg etcètera de lleis i acords del govern català duts al TC i, què els he d'explicar, un atac constant a la llengua i al model d'escola catalana. El govern català ha titulat l'informe, que és poc discutible, Crònica d'una ofensiva premeditada. Està bé, perquè és una manera de relacionar, un rere l'altre, punt per punt, tot allò que ha passat a Catalunya en els darrers anys i per veure com això ens ha afectat en el nostre dia a dia, perquè s'hi detallen també les conseqüències. Però l'important de tot plegat no és la relació. És l'adjectiu que el govern català ha posat al títol del treball Crònica d'una ofensiva premeditada. El premeditada és el més greu de tot. Perquè ho és. Repassin-lo i veuran que no es tracta d'un reguitzell de mesures soltes o casuals que ara s'ajunten en un informe. No. És una ofensiva en tota regla. Premeditada. I l'adjectiu en aquest cas és l'important.

PD. I ara, Enric Millo, si vols pots retallar i estripar aquest article.