Esports

El bressol del Barça

Avui es compleixen 100 anys de la inauguració del primer camp del Barça, l'Escopidora, on l'equip va jugar fins a l'obertura de les Corts, el 1922

La història del Barça està plena de petites decisions que han acabat convertint-lo en un dels clubs més grans del món. Una d'aquestes iniciatives va ser la construcció del primer terreny de joc propi, l'Escopidora, que va ser inaugurat el 14 de març de 1909, fa avui 100 anys. Fins llavors, l'equip havia anat jugant en diferents camps de la ciutat, però en la temporada 1908/09 es va establir definitivament al del carrer Indústria –actual carrer París–, un terreny de joc de dimensions força reduïdes –91 metres de llargada per 52 d'amplada– i unes grades de fusta amb capacitat per a 6.000 espectadors, 1.500 situats en una tribuna principal de dos pisos. Joan Gamper havia tornat a la presidència pocs mesos enrere amb la intenció de rellançar un club amb molt pocs socis. La seva solució va ser la famosa Escopidora. Tot i tractar-se d'unes instal·lacions humils, era el primer camp de tot l'Estat amb il·luminació artificial, l'afició va anar omplint les grades, i les directives hi van anar fent millores. De fet, el Barça atreia tanta gent que la imatge més recorrent va ser la d'un munt d'homes asseguts a l'última fila mostrant l'esquena al carrer. Diuen que aquí va néixer el sobrenom de culers, ja que la gent veia precisament això, dels espectadors: el cul.

El primer partit disputat en aquest nou camp, situat entre el carrer Villarroel, Urgell i l'actual París, el van disputar el Barça i el Català davant d'uns 2.000 espectadors, i el resultat va ser d'empat (2-2). Aquell acabaria sent l'escenari, però, d'una de les primeres etapes glorioses del club, al principi dels anys vint. I aquella seria la casa del Barça fins al maig del 1922, quan els èxits de l'equip i el creixement meteòric de la massa social van obligar la directiva a inaugurar un estadi més ambiciós, el de les Corts, amb capacitat per a 30.000 persones. A partir d'aquí, el Barça no pararia de créixer. Les Corts va resistir fins que a Kubala se li va quedar petit, i el 1957 va donar pas a l'actual Camp Nou, reformat un parell de vegades durant els últims cinquanta anys.

Samitier i Zamora, reis al carrer Indústria

Tot i que la inauguració del camp de l'Escopidora va coincidir amb un moment especialment delicat en la història de l'entitat barcelonista, també és cert que va viure la reactivació del club i el naixement d'una plantilla mítica que acabaria dominant el futbol català i estatal durant els anys vint. La primera gran figura que va trepitjar el camp del carrer Indústria va ser el davanter nascut a les Filipines Paulino Alcántara, el Trencaxarxes, un davanter letal que encara ara té el mèrit de ser el màxim golejador de la història blaugrana. El van seguir altres noms llegendaris com ara el porter fitxat de l'Espanyol Ricardo Zamora i Josep Samitier, l'home llagosta, els líders d'un equip fantàstic que va fer possible el creixement meteòric del club en l'àmbit esportiu i institucional, i que també va empènyer l'entitat a construir l'estadi de les Corts. En els tretze anys en què el Barça va jugar a l'Escopidora, va guanyar cinc campionats d'Espanya i vuit de Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.