Esports

BTT

RUTA DE LOS CONQUISTADORES

«No hi tornaré més tot sol»

Trayter torna satisfet de Costa Rica i parla d'una aventura que només repetirà amb assistència

Va arribar a anar líder en la tercera etapa, però va trencar la cadena, va punxar i va emmalaltir

Marc Trayter ha tornat de Costa Rica amb la idea clara que l'experiència és un grau. Ara ja coneix de què va la Ruta de los Conquistadores, en coneix la duresa, se sap les limitacions i, sobretot, li ha quedat clar que per competir, no es pot anar sol. «Sort en vaig tenir de l'ajuda i la bona voluntat de la Vero i la Maria [companyes de Eduard Hernández i Miquel Ángel Navarro, participants de Sant Feliu de Guíxols], si no, no me n'hauria sortit. Han fet l'impossible per mi», explicava agraït Trayter, que es pren l'experiència com un pòsit que li pot servir per a un plantejament més ambiciós en el futur: «Ara ja sé com és. No hi tornaré tot sol. No es poden fer 100 quilòmetres amb un sol bidó ni assistència si es vol guanyar.»

La idea que la ruta era una competició de nivell no l'ha arraconat. Ara, però, té clar que hi ha un component imprevisible que l'acosta força a l'aventura. «Competitivament és de nivell, però no en fas res de tenir tècnica de BTT, perquè pots alternar un port de 30 quilòmetres de carretera en pujada amb 20 de baixada completament enfangats. És una altra cosa. Ara ja he pres les mides. Si s'hi ha de tornar ha de ser amb assistència, amb recanvis i el necessari per resoldre imprevistos.»

Després d'una primera etapa de tempteig i una segona en què va brillar a un gran nivell va arribar el desenvolupament de l'obra. El millor moment de les quatre etapes va tenir-lo en el tercer dia: «Disfrutava baixant i em van dir que anava líder amb sis minuts d'avantatge. Era un descens de 35 quilòmetres, però van arribar els problemes: vaig trencar la cadena i vaig punxar. Tot i això, vaig salvar el dia.» El pitjor, però, ja es començava a intuir: «Vaig arribar blanc, fred. Llavors vaig descobrir de què em venien les panses. Diarrea, vòmits i impossibilitat de menjar res...»

En l'última etapa s'hi va abocar amb possibilitats reals de guanyar. Era segon i Manuel Prado, el líder, estava a l'abast. La nit havia estat demolidora per a l'organisme de l'escalenc: «No es poden fer 126 quilòmetres havent menjat tres llesques de pa de motllo en les últimes 24 hores», lamentava des de l'Escala, on, ja refet, pensava a tornar a Costa Rica en unes altres condicions. En l'últim tram de la quarta etapa va perdre bous i esquelles: «Vaig aguantar al davant en els dos primers ports, però en el planer i, en el pas per les vies del tren em vaig despenjar. A més, vaig encadenar diverses rebentades.» Va quedar-se fora del podi per menys de tres minuts. En tota competició esportiva no hi ha posició que entristeixi més que la quarta, i més si el podi l'has vist tan a prop. Malgrat el final poc reeixit, dóna per vàlida l'experiència. Les marques Northwave i Hotel Clipper li van facilitar l'aventura. Ara ja té un altre repte al davant: la Titan Desert. Aquí ja no hi anirà tot sol. Formarà l'equip amb Xavier Ferrer, Oriol Morata i Enric Tauler, gràcies a Radikal Bikes, BMW i Red Bull.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a