Esports

Classificacions

Poder absolut

Tour de França. Els anglesos Froome, guanyador de l'etapa, i Wiggins, nou líder, lideren l'exhibició de l'Sky

L'imperi britànic ha somiat des de temps immemorials sotmetre França. El duc de Wellington, amb la victòria a Waterloo sobre Napoleó, és qui va estar més a prop d'assolir-ho, encara que fos simbòlicament. Si considerem que en l'era moderna el Tour és tan o més rellevant que Bonaparte, el que van fer ahir Chris Froome, Bradley Wiggins i l'equip Sky sencer és una invasió en tota regla.

Froome, el guardaespatlles de Wiggins, es va lluir de manera espectacular en la insòlita arribada al coll de la Planche des Belles Filles, un sis quilòmetres amb una rampa final apoteòsica. Froome, segon en la Vuelta del 2011, no tan sols va fer de gregari abnegat en l'últim tram del port, sinó que va tenir forces sobrades per respondre a l'atac final de Cadel Evans i sobrepassar-lo amb gran autoritat. Wiggins, més conservador, es va vestir amb el mallot groc i dos dels seus soldats rasos, els australians Richie Porte i Michael Rogers, van demostrar tenir moltes més forces que la majoria dels rivals directes.

Sense pietat

Tot i que, sobre el paper, la pujada no era un territori propici per a Wiggins, que prefereix ports més sostinguts, l'Sky va decidir posar totes les cartes damunt la taula i endurir els quilòmetres finals d'una manera que va deixar KO una llarga llista d'aspirants, començant per Denis Mentxov, passant per Pierre Rolland, Frank Schleck, Jurgen van den Broeck i Samuel Sánchez, i acabant per Alejandro Valverde, un altre cop fora de joc, aquesta vegada per una punxada. Vincenzo Nibali i l'estonià Rein Taramäe van ser els únics que, solets, van sobreviure a l'huracà anglosaxó.

Després de la demostració d'ahir, l'única ombra de dubte que resta sobre l'Sky és el paper de Froome i la seva relació amb Wiggins. L'any passat va sacrificar el seu probable triomf a la Vuelta per ajudar-lo i al Tour sembla l'únic ciclista amb la mateixa o més força que l'actual líder. És una situació que no es veu des de la cohabitació de Bernard Hinault i Greg LeMond a la Vie Claire (1985 i 1986).

Escapada condemnada

Si algú pensava que hi hauria carta blanca per als escapats s'equivocava. Ho van intentar Cyril Gaultier (Europcar), Christophe Riblon (AG2R), Luis León Sánchez (Rabobank), Chris Anek Sorensen (Saxo Bank), Dimitri Fofonov (Astana), Martin Velits (Omega Pharma), Michael Albasini (Green Edge). Van arribar a disposar de gairebé sis minuts, però sempre hi va haver un equip o un altre treballant contra ells a la rereguarda. L'últim esforç el va fer el Garmin, que va voler pair l'abandonament de Ryder Hesjedal, amb una victòria del seu millor escalador, Daniel Martin, en una arribada propícia. Al final, va ser una víctima més de la locomotora de l'Sky, que va deixar alguns equips estesos a la lona, com ara el Rabobank de Robert Gesink i Bauke Mollema –tots dos a més de dos minuts–, l'Omega Lotto, el Movistar, l'Euskaltel, el Radioshack i l'Astana.

En la general les diferències encara són mínimes, però la sensació va ser d'una devastació descomunal.

I avui, e

ls 157 km que portaran el pilot fins a Porrentruy estaran amanits amb set ports de muntanya. Des del primer metre els corredors hauran de pujar i baixar tota l'estona. El desenllaç és imprevisible.

8a etapa (199 km)
1r Chris Froome (Sky)
4h58:35
2n Cadel Evans (BMC)
a 0:02
3r Bradley Wiggins (Sky)
m.t.
4t Vincenzo Nibali (Liquigas)
a 0:07
General
1r Bradley Wiggins (Sky)
3h21:20
2n Cadel Evans (BMC)
a 0:10
3r Vincenzo Nibali (Liquigas)
a 0:16
4t Rein Taaramäe (Cofidis)
a 0:32
5è Denis Mentxov (Katuixa)
a 0:54
6è Haimar Zubeldia (R. Shack)
a 0:59
7è Maxime Monfort (R. Shack)
a 1:09
8è Nicolas Roche (AG2R)
a 1:22
9è Christopher Froome (Sky)
a 1:32
10è Michael Rogers (Sky)
a 1:40

El Movistar, sense cobertura

Fa anys que l'antic Reynolds (Pedro Delgado), després Banesto (Miguel Indurain), era considerat al Tour un dels grans equips de la història. Ara les coses estan canviant. L'herència legítima d'aquelles històriques formacions l'ha agafat el Movistar, que manté Eusebio Unzue com a director d'operacions. L'equip, de fet, és considerat navarrès i com a tal ahir, 7 de juliol, va celebrar el San Fermín abans de sortir. A la carretera, en canvi, ningú està per festes, i la malastrugança va tornar a passar factura a un equip que està decebent. L'exemple del naufragi del Movistar en aquesta primera setmana és Valverde. Ahir, només de creuar l'arribada, va pronunciar als micròfons de la COPE una frase que resumeix perfectament com li van les coses: “El Tour és una merda. Avui tot anava bé i he punxat quan començava la pujada.” Valverde és a més de quatre minuts del líder i demà, en la contrarellotge de Besançon, s'exposa a perdre alguns minuts més.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.