Esports

I ni la pot celebrar

Ciclisme. Tour de França Thomas Voeckler guanya la primera etapa alpina. Vincenzo Nibali i el Liquigas, els únics que s'atreveixen amb els Sky

Thomas Voeckler va haver d'abandonar el Dauphiné el mes passat per uns problemes al genoll, i fins a última hora l'equip Europcar no va saber si podria comptar amb el seu cap de files, que, a més, es va haver d'estar més de dotze dies sense poder pujar a la bicicleta, per la lesió. I l'equip francès va ser assenyalat dos dies abans que arrenqués el Tour per una informació publicada per L'Équipe segons la qual la formació de Jean René Bernaudeau estava investigada per la fiscalia de París per presumptes pràctiques de dopatge durant el Tour de l'any passat –transfusions i consum de corticoides–. Ahir, el francès va entrar en la fuga, que va arribar a ser de vint-i-cinc homes quan es van ajuntar dos grups en el quilòmetre 40 i que va arribar a tenir 7 minuts d'avantatge respecte del pilot –el millor en la general era Scarponi, a 10:27 de Wiggins–. Ho va fer amb l'objectiu d'aconseguir els punts del Grand Colombier, de categoria especial, per posar-se líder de la muntanya. És clar que al final Voeckler va ser capaç de suportar el dolor i va poder imposar la seva millor arribada sobre els altres quatre supervivents a la gran escapada, per sumar la seva tercera victòria d'etapa en el Tour en deu participacions.

El dia de Luis León?

El murcià de Rabobank havia guanyat tres etapes en el Tour. En les edicions del 2008 i el 2009 l'11 de juliol. I l'any passat el dia 10 –la primera jornada de descans queia en dia 11–. Potser amb la fe en la numerologia, Sánchez va ser el primer a atacar en la primera ascensió a un port de categoria especial. Abans, Voeckler havia tingut una punxada i s'havia reenganxat als escapats. I Goss, Hutarovitx i Sagan s'havien repartit els punts en l'esprint intermedi. Però les primeres rampes del Grand Colombier ja havien començat a seleccionar els escapats, i amb l'atac del murcià només van quedar quatre unitats fins al cim, on Voeckler va haver d'esprintar per aconseguir el seu objectiu. Al darrere, els Sky anaven castigant el grup amb Boasson Hagen, Richie Porte i Christopher Froome davant del mallot groc, Bradley Wiggins. Tot i això Jurgen van den Broeck no es va cansar i ho va intentar tres cops en la pujada. Cadel Evans i Vincenzo Nibali es van esperar al descens. Només l'italià va triomfar, com a mínim en primera instància; mentre Wiggins veia com perdia momentàniament Porte per una punxada a mitja baixada. Wiggo s'acabaria refugiant entremig del pilot mentre els dos supervivents dels britànics anaven marcant el ritme al davant. Algun moment d'alarma sí que es va viure en l'Sky, quan Nibali es va trobar amb Peter Sagan despenjat de l'escapada, i van poder col·laborar i arribar a superar el minut d'avantatge sobre el mallot groc –a 1:23 en la general virtual–. Però a l'eslovac li va pesar el port de tercera que quedava (Richemond) i el toscà es va haver de buscar la vida tot sol fins que al cap d'un quilòmetre el pilot el neutralitzava.

Persecució

A vuit quilòmetres, Jeans Voigt –que havia sobreviscut a la fuga, en un segon grup de quatre– va aconseguir enllaçar amb els quatre de davant. I aleshores va començar el concurs de persecució entre els cinc candidats a la victòria, en una arribada amb un lleuger desnivell positiu. Devenyns va ser el primer a disparar, a tres per arribar. Voeckler feia que no amb el cap, i Voigt va ser el que se'n va anar a buscar la roda del belga. Però Voeckler va gastar totes les seves forces en els últims 800 metres en un esprint a camp obert. Totes. Tant, que no n'hi van quedar ni per aixecar els braços a l'arribada per celebrar la victòria.

10a etapa (194,5km)
1r Thomas Voeckler (Europcar)
4h46:26
2n Michele Scarponi (Lampre)
a 3
3r Jens Voigt (Radio Shack)
a 7
4t Luis León Sánchez (Rabobank)
a 23
5è Dries Devenyns (Omega)
a 30
6è Sandy Casar (FDJ)
a 2:44
7è Egoi Martínez (Euskaltel)
m.t.
8è Pierre Rolland (Europcar)
m.t.
9è Jurgen Van den Broeck (Lotto)
m.t.
10è Dmitriy Kazfofonov (Astana)
a 2:52
11è Thibaut Pinot (FDJ)
a 3:16
12è Cadel Evans (BMC)
m.t.
13è Bradley Wiggins (Sky)
m.t.
General
1r Bradley Wiggins (Sky)
43h59:02
2n Cadel Evans (BMC)
a 1:53
3r Christopher Froome (Sky)
a 2:07
4t Vincenzo Nibali (Liquigas)
a 2:23
5è Denis Mentxov (Katuixa)
a 3:02
6è Haimar Zubeldia (R. Shack)
a 3:19
7è Maxime Monfort (R. Shack)
a 4:23

Etapa reina, amb final en alt

B.S.

La d'avui, entre Albertville i La Toussuire (148 km), es pot considerar l'etapa reina del 99è Tour tot i ser de les més curtes. És la segona de les tres que té el final en alt, després de la de La Planche des Belles Filles –de dissabte passat, amb victòria per a Froome– i abans de la de les Peyragudes; el divendres abans de l'arribada a París, que serà la més curta (143,5) excepte el pròleg, les dues contrarellotges i l'última. I és que tot i no arribar als 150 quilòmetres –compte que la de diumenge va ser una etapa espectacular, amb 157– els ciclistes hauran de superar 4.750 metres de desnivell positiu, amb dos ports de categoria especial: La Madeleine per la cara nord (25 quilòmetres) i després la Croix de Fer pel coll du Glandon (22,4), un bon punt per llançar un atac, si bé encara faltaran el coll du Mollard (segona), amb el seu respectiu descens, i sobreviure a un final en arribada a la Toussuire, un port de primera categoria de 18 quilòmetres. Un bon dia per als escaladors i un malson per als velocistes, amenaçats pel fora de control.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.