Més esport

De Barcelona, al món

Mundial de natació. La inauguració va ser un espectacle que va tenir l'aigua com a element principal. Se'n va recordar que és un bé escàs, però un símbol de la ciutat i de l'esport

L'aigua va ser la protagonista destacada en la inauguració del campionat del món de natació de Barcelona que es va celebrar ahir a la nit al Palau Sant Jordi de Barcelona. L'aigua que dóna vida al mar, un dels símbols més característics de la capital catalana i un dels principals atractius de la ciutat, que d'uns anys ençà l'ha recuperat i li torna a donar la cara. L'aigua, però, també és l'element que fa possible l'esdeveniment aquàtic que aplegarà els millors nedadors, waterpolistes, saltadors i nedadores de sincronitzada del planeta durant els propers setze dies a Catalunya.

L'aigua, que embelleix ciutats i és el medi en el qual alguns esportistes es repten i mesuren el seu potencial, però que també és essencial en la vida humana va ser el motiu de reivindicació de l'espectacle Somnis d'Aigua, dissenyat per Hansel Cereza, un dels fundadors de La Fura dels Baus i que també ha treballat amb el Cirque du Soleil.

Aquests dos mons es van veure connectats des del començament de la cerimònia quan a través de les pantalles del Palau Sant Jordi es va traslladar els espectadors al Port de Barcelona, on la percussió de la Batukada Markatú va donar la benvinguda. Allà, una de les bessones Gilabert, la Júlia, es va llançar a l'aigua del mar de la capital catalana i la seva bessona, la Paula, va aparèixer a la piscina del Sant Jordi, provocant un efecte visual extraordinari, que va provocar que els assistents es freguessin els ulls per pair el que acabaven de veure. Va ser un dels primers moments àlgids de la nit.

A continuació, el Palau es va transformar en un món erm, àrid i les notes de l'Orquestra de Barcelona i Nacional de Catalunya, sota la batuta d'Arthur Post, van fer encara més tètrica l'atmosfera que durant uns minuts es va viure en el Palau. En aquest context, un nen, va desfilar per una tarima situada damunt de la piscina i poc després va aparèixer el seu avi per explicar-li que durant un temps la Terra estava banyada d'aigua, que ho omplia tot de joia i alegria, a més de servir de motor de vida. I li va lliurar un medalló amb aigua, que el menut, va llançar contra aquest món de pedregar i el va tornar a omplir amb la font de la vida, però també amb l'element que ha servit d'unió entre pobles i cultures.

L'impacte del medalló va provocar una catarsi total en l'espectacle. El Palau es va convertir en un festival de llums i de colors en el qual hi van desfilar gimnastes rítmiques, que es van llançar a l'aigua, després d'haver fet piruetes al voltant de la piscina. Del sostre van baixar acròbates fins a enfonsar-se a la piscina. Acte seguit van sortir a l'escenari nedadores de sincronitzada, com a preludi del que es viurà a partir d'avui en el Palau; i acròbates urbans, del Parkour Born to Trace.

Imatge històrica

Un dels moments àlgids i plàstics de la cerimònia el van oferir els Castellers de Barcelona. En un primer moment semblava que bastirien un castell al marge de la piscina, però de cop alguns del membres es van llançar a l'aigua i van començar a construir el que possiblement hagi estat el primer castell aquàtic de la història d'aquest element tan essencial de la cultura catalana com ho és l'aigua en la ciutat de Barcelona, en els esports aquàtics o en la vida mateixa. El castell va despertar un dels moments de més aplaudiments entre els assistents que van omplir el Sant Jordi.

Abans de la cerimònia de desfilada de banderes representatives de les 181 federacions que participaran en els campionats del món, la piscina es va omplir de nens, i el menut que havia aparegut d'entrada s'hi va llançar i, com en art de màgia, va aparèixer el seu avi, simbolitzant l'herència de les propietats de l'aigua que es transmet de generació en generació. I es va tornar a connectar amb el port de Barcelona, amb la batucada.

Els parlaments

La cerimònia es va acabar amb els parlaments de l'alcalde de Barcelona, Xavier trias, el president de la Real Federació Espanyola de Natació, Fernando Carpena, el president de la Federació Internacional de Natació, Julio Maglione, i el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas. La nedadora Erika Villaécija i l'àrbitre Sergi Borrell van ser els encarregats de llegir el jurament olímpic.

L'himne espanyol, xiulat

L'himne espanyol va rebre una sorollosa xiulada durant la cerimònia d'inauguració del mundial de natació. Les notes van sonar d'entrada, quan encara hi havia assistents que no s'havien assegut a les seves localitats. Però tot i això va rebre una xiulada molt més estrident que la que també va rebre ara fa deu anys en la mateixa inauguració. A més, mentre sonava es va desplegar una pancarta en la qual es podia llegir Catalonia is not Spain. Els organitzadors, preveient la reacció dels assistents, només van deixar sonar l'himne espanyol durant uns compassos. A continuació, en els altaveus del Sant Jordi, va sonar l'himne nacional de Catalunya.

Estem orgullosos que el món ens miri a través de l'esport com va passar amb els Jocs
Artur Mas
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Barcelona va viure una transformació gran amb els Jocs i ara està preparada per un nou mundia
Xavier Trias
alcalde de barcelona
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.