A la tres
Sense sorpresa
“No passa res. Potser és tan simple com que l'acord entre CiU i ERC no s'ha de teixir a còpia de conferències”
No hi va haver sorpresa. Com que Artur Mas ens va sorprendre fa una setmana amb una proposta inusual i excepcional vist el moment inusual i excepcional que viu el país (una llista unitària, sense sigles de partit, un procés d'un any i mig...), ahir tothom s'esperava que Oriol Junqueras fes una proposta també excepcional, inusual. Però no. No hi va haver sorpreses. Junqueras va detallar el seu full de ruta, ja sabut, i en va concretar algunes coses més, però m'atreviria a dir que no va sorprendre ningú. I potser no ho havia de fer. Potser la cosa és tan simple com que l'acord que hi hagi d'haver entre CiU i ERC, que hi ha de ser, no cal que es vagi teixint a còpia de conferències públiques i solemnes per veure a qui aplaudeixen més i a qui criden més vegades allò de “president, president”. Mas és cartesià, protocol·lari, improvisa poc i baixa al detall. Junqueras improvisa més, és poc protocol·lari (cap referència ni salutació al president de la Generalitat, assegut a primera fila, durant la seva intervenció) i en algun moment fa allò que sembla que se'n va per la tangent per tornar a lloc al cap d'una estona. Junqueras ahir va voler marcar distàncies amb CiU fent un discurs més social (“els arguments socials són indestriables dels altres”), farcit d'anècdotes més o menys encertades, i va insinuar un altre argument que segons ell dificulta la llista unitària: els casos de corrupció que envolten CDC. Míssil. M'atreviria a dir que avui, de lectures, en trobarem de tots colors. Ja ho veurem. Però per si de cas tot plegat és estratègia, quedin-se amb la porta que Junqueras va deixar oberta (“estic convençut que podem treballar una proposta, i que ens en sortirem”) i amb el moment que va aixecar més aplaudiments: quan Mas i Junqueras van fer una encaixada de mans acabada la conferència. Mas ha fet la conferència. Junqueras ja ha fet la seva. Molt bé. Ara negociïn.
