Li retiren la custòdia per insultar la mare
El TSJC estima parcialment el recurs d'una mare que reclamava la custòdia exclusiva de la seva filla
La sala civil del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha emès una sentència en què dóna la raó a una mare que reclamava la custòdia exclusiva de la filla al·legant la conducta hostil i vexatòria que el pare mantenia amb ella, a còpia d'insults, i que afectava la menor. Fins a la resolució del TSJC, la custòdia de la menor era compartida.
El TSJC ha estimat, parcialment, el recurs de cassació que la mare va interposar contra la sentència dictada en el seu moment per l'Audiència Provincial de Girona i que anteriorment havia emès el jutjat de primera instància número 3 de Santa Coloma de Farners en relació amb la custòdia de la menor. En les dues sentències es rebutjava la petició de la mare de quedar-se exclusivament la custòdia de la filla.
L'advocada de la mare, Núria Angulo, ha explicat que l'interès de la sentència del TSJC és pel fet que, sense apartar-se del principi favor filii (benefici del menor), el tribunal considera que el comportament de menyspreu i humiliació de caràcter verbal del pare envers la mare en presència de la menor són actes de violència masclista tot i que no hi hagi una resolució en ferm en l'àmbit de la violència de gènere o no arribin a ser tipificats com a delictes. Concretament, el TSJC parla “d'indicis fonamentats” per atribuir la custòdia monoparental exclusiva a favor de la mare.
La lletrada fa una valoració molt positiva de la decisió del TSJC pel fet que estableix un precedent per a casos semblants. “La sentència obligarà tant al jutjat d'instància com a l'Audiència Provincial a avaluar, cas per cas, quin seria el règim millor per a la menor sense caure en l'aplicació automàtica de l'atribució de la responsabilitat i guarda compartida”, argumenta Angulo. L'advocada de la mare entén que la conducta denigrant d'un dels progenitors envers l'altre és suficient per atemptar contra l'autoestima del menor. I hi afegeix que, el manteniment de la custòdia compartida de la filla no anava, en aquest cas, en benefici de la menor, sinó tot al contrari.