Un ‘triumvirat' tel·lúric

Ravid Goldschmidt, còmplice de Sílvia Pérez Cruz en el recordat projecte Llama, toca el hang, un instrument de metall de nou encuny que, indubtablement, ell ha contribuït a desenvolupar. Víctor Carol figura entre “els quatre bojos” que, a mitjan anys noranta, van rendir-se a Barcelona a la màgia del didjeridú, un llarg instrument de fusta de cultura aborigen. Nacho Peres, finalment, ha esdevingut un mestre de la tabla com a fruit dels seus múltiples viatges a l'Índia. Junts formen TaHaDi, un grup sorgit d'un projecte educatiu –Integrasons– que acaba de publicar, per via del Taller de Músics, el seu disc de debut. No hi ha notícia de cap banda en cap indret del món que tingui entre els seus instruments una tabla, un hang i un didjeridú. “Cada instrument té en si mateix uns trets molt únics i la combinació dels tres és, si més no, curiosa”, afirma Goldschmidt. “Tot va començar en les proves de so del primer concert d'Integrasons, quan ens vam quedar mirant tot adonant-nos que allà hi passaven coses que no havíem vist mai”, afegeix Peres.

Els efectes que ocasiona en l'oient aquesta combinació són propis de les músiques new age. “És un so molt tel·lúric”, descriu Peres. “Hi ha qui creu que hi ha música electrònica però no tenim res que funcioni en piles. Són instruments de material animal, mineral i vegetal que generen un acord que vibra, s'harmonitza i dóna la sensació que t'està envoltant.” TaHadi presentaran el disc el dissabte 27 a l'església del Pi de Barcelona amb el conjunt Cordes del Món. “Tenim llenguatges diferents –esgrimeix Goldschmidt–. En Nacho és molt de l'Índia, amb aquests ritmes tan complexos; jo empenyo més cap a la música clàssica d'aquí; i en Víctor tracta aquests ritmes tradicionals d'Austràlia com si fos una música feta a Barcelona. Integrar-hi, a més, Cordes del Món no és senzill, però del diàleg acaba sortint màgia.”