Confluir a l'esquerra
ICV-EUiA ha reaccionat a la irrupció de formacions noves d'esquerres amb la proposta d'una confluència, en els municipis on sigui possible, per tal de construir una alternativa capaç de fer govern
La coalició concentra el poder local a la zona metropolitana però vol ampliar l'extensió territorial que va començar fa vuit anys
Iniciativa es troba davant d'un cicle electoral incert. Els moviments sísmics que estan movent sota terra del mapa polític català encara no s'han acabat però fan intuir que en les properes eleccions municipals del maig (i si abans s'avancen les autonòmiques de manera excepcional per exercir el dret a decidir, llavors també en aquestes), hi haurà moviments de gran abast que dibuixaran un mapa polític diferent. Si seguim la pista de les europees i de les enquestes (l'última la del CEO d'aquesta setmana), Iniciativa té un important potencial de creixement per la banda dels electors desencantats del PSC. Però alhora encara té un risc més alt de tenir pèrdues importants de vots cap a les CUP, ERC, i les noves plataformes d'esquerra rupturista que es poden presentar. L'últim CEO que es va presentar dijous adjudicava a Iniciativa els mateixos escons que la CUP –7 o 8, si ara se celebressin eleccions al Parlament– mentre que Podem els superaria amb una possibilitat de 9 a 11, segons el sondeig. Podem ha anunciat que no es presentarà amb la seva marca a les municipals, però en algunes ciutats s'estan teixint plataformes i buscant consensos que integrin aquests moviments en candidatures d'àmbit local.
Per tot això, Iniciativa i EUiA han optat per buscar la confluència amb aquests grups allà on sigui possible mantenint, això sí, les sigles i la pròpia autonomia i mirant de fer valer la seva posició sobretot a la regió metropolitana de Barcelona, on concentra més força i les seves alcaldies més importants. “Nosaltres mantenim una aposta de confluència d'esquerres en la mesura que sigui possible, tot mantenint la cohesió de la coalició”, ha explicat Marc Rius, secretari de comunicació d'ICV. Podem, Procés Constituent, les CUP i la plataforma Avancem creada per exmilitants socialistes favorables al procés sobiranista i de més gir social són alguns dels grups amb què Iniciativa es planteja confluir segons quina sigui la dinàmica de cada municipi on es plantegi aquesta possibilitat. “En tot cas, la nostra vocació serà la de mantenir un perfil molt nítid, aquesta confluència no és per dissoldre'ns sinó per sumar”, afirma Rius. De la suma no se'n vol excloure ningú, “quantes més forces millor”, amb la finalitat de construir “una opció d'esquerres molt competitiva”.
Encara està obert el procés de diàleg en la majoria de municipis on es poden construir coalicions d'aquest tipus i, per tant, des de la direcció d'Iniciativa encara no s'aventuren a posar una xifra sobre quantes candidatures d'aquest tipus es podrien arribar a formar. L'únic que sembla clar és que aquesta possibilitat es concentrarà sobretot en municipis de la regió metropolitana i en les ciutats mitjanes i capitals de demarcació. Això sí: la formació ecosocialista i els seus socis de coalició EUiA aspiren a millorar la seva presència arreu del territori fa quatre anys.
Fa quatre anys Iniciativa-EUiA va presentar candidatures que cobrien el 80% de la població catalana. Però de manera molt concentrada, en les zones més poblades, amb la metropolitana com a gran zona d'influència de la coalició, així com les capitals de demarcació. Tot i que des de fa vuit anys intenta estendre's a les comarques interiors amb la plataforma Entesa pel Progrés Muncipal (EPM) –com a marca associada que aglutina candidats independents, en una fórmula que han utilitzat els altres partits grans d'esquerres (PSC i ERC) per penetrar en les zones rurals–, el mapa de regidories aconseguides per ICV-EUiA encara està massa buit com més lluny es troba de l'àrea metropolitana, tot i que assoleix alguns èxits en algunes capitals de comarca. “La nostra filosofia des de fa un parell d'eleccions és demostrar que no som tan sols una força metropolitana sinó que tenim presència en moltes altres zones del país i volem consolidar i millorar aquestes posicions”, assenyala Marc Rius.
Objectius principals
En alguns casos, ICV es planteja recuperar places obtingudes el 2003 i 2007 però que el 2011 van perdre. Per exemple, recuperar la presentació que tenia ICV a la Paeria de Lleida, una fita que ara es veu possible i que té una gran força simbòlica per als ecosocialistes, ja que la capital del Segrià simbolitza la seva extensió en un àmbit social i econòmic del país ben diferent del Baix Llobregat, on ICV és forta i disposa de les seves principals alcaldies. El mateix volen aconseguir aquest 2015 a Manresa i a Reus. Entre els objectius fora de la regió metropolitana també hi figuren consolidar i millorar les bones posicions aconseguides a Tarragona i a Tortosa.
Pel que fa a les alcaldies, ICV en té una trentena. Les més grans i emblemàtiques són a la zona metropolitana: el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Santa Perpètua de Mogoda, Montornès del Vallès, entre d'altres. En les quatre citades la direcció dels ecosocialistes hi veu “moltes possibilitats de mantenir-les”, i alhora creuen que seran una força “molt competitiva en moltes altres, com Montmeló, molts altres municipis de la regió metropolitana i alguns més a fora”, explica Rius. En conjunt, el 2011 ICV-EUiA va aconseguir 16 alcaldies a la demarcació de Barcelona, 5 a la de Tarragona, 2 a les comarques gironines i cap a Ponent i el Pirineu.
Les eleccions municipals del maig vindran molt marcades pel procés sobiranista, tant si hi ha un avançament de les eleccions al Parlament en clau plebiscitària sobre la independència com si finalment el president Artur Mas decideix continuar la legislatura.En la direcció d'ICV en són conscients i tenen assumit que la campanya estarà molt marcada per aquest tema, i també que del resultat de les municipals se'n farà una lectura en clau nacional. Tot i això, ICV intentarà aprofitar-ho perquè dins de l'agenda electoral en clau nacional també hi figuri “la defensa de les polítiques d'esquerra i de defensa del territori, a més de la defensa radical d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya”, explica Marc Rius. “Les municipals seran una molt bona oportunitat, els ajuntaments són clau en tots aquests assumptes, ho han estat en el procés cap a un referèndum i també ho són en les polítiques d'esquerres, i els regidors d'ICV-EUiA en tots els ajuntaments treballaran i sumaran en aquest sentit.”
Objectiu: majories d'esquerres que superin CiU i el PSC
ICV ha reaccionat amb la irrupció de noves formacions i plataformes d'esquerres a les municipals fent una crida a la confluència en candidatures que les agrupin, sempre que la dinàmica local ho permeti. “No hem de diluir-nos, si ens presentem en grups separats ens diluirem i el que hem de fer és intentar crear candidatures guanyadores que siguin capaces de superar CiU, que té una presència molt important al territori, o el PSC en l'àrea metropolitana”, ha explicat Marc Rius. “No podem deixar el lideratge dels municipis del país en mans de CiU i per això volem aconseguir que hi hagi allà on sigui possible un clar pol d'esquerres que, creiem, serà capaç en molts casos de competir pel govern municipal.”
Si la confluència no és possible abans de les eleccions, aquest pol es podria formar després, en els pactes postelectorals, admet Rius. I creu que, de joc de pactes, n'hi haurà molt: el mapa polític que sortirà serà amb tota probabilitat molt fragmentat, amb uns ajuntaments amb sis, set o vuit partits i, per tant, amb moltes majories possibles.