Actualment, a Alcoi, ja no s'usa la denominació “tarongeta” —tothom en diu pilota—, però els valencians que viuen al sud de la línia Biar-Busot continuen emprant-la amb normalitat. A Elx, per exemple, no es diu de cap altra manera.

A partir dels anys seixanta del segleXX va començar a entrar la televisió en les nostres llars i els valencians ens vàrem assabentar que en altres punts d'Espanya —a Madrid, per exemple— la nit de Nadal era costum fer un gran tiberi, amb angules, gambes, llagostins, percebes, un besuc al forn o mig corder rostit i, per a postres, dolços a orri. Nosaltres, immediatament, ho vàrem copiar i, ¡hala!, bona fartada per a sopar. I l'endemà, dia de Nadal, com no volem renunciar a res, ¡això podíem fer!, a menjar-nos l'olla de Nadal amb pilotes, el torró i tot el que siga menester.

I encara sort que el dia 26 de desembre, en què sempre hem celebrat el segon dia de Nadal i ens hem menjat un bon plat de canalons fets amb les sobres del putxero, ara ja no és festa i podem anar a l'ambulatori a buscar ajuda per a combatre l'enfit.

I de les cançonetes de Nadal ¿què en podem dir? Els valencians, durant anys i anys, hem cantat les nadales en la nostra llengua. Manuel Sanchis Guarner en va arreplegar unes quantes que va publicar en el seu «Cançoneret de Nadal» que, molt encertadament, ha reeditat l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, acompanyat d'un CD amb tretze nadales nostres interpretades per diversos grups i cantants de la terra.

Fa uns anys el Grup de Danses Carrascal d'Alcoi va editar el CD titulat «L'asguilando. Cançons populars del Nadal alcoià» amb quinze nadales alcoianes. Eixes són les cançonetes que els valencians hem cantat sempre fins que ens varen ficar en el cap que en lloc de cantar allò de “a la rum rum, a la rum rum, figues i panses i apagueu la llum” (també hi ha la variant “a la rum rum, a la rum rum, figues i panses apaguen la llum”) el que havíem de fer és mirar “cómo beben los peces en el río”, que es veu que és una cosa d'un nivell intel·lectual més elevat. Però com açò de la globalització va i ve i no s'entreté, ara, gràcies als mitjans de comunicació i als altaveus de les grans superfícies, ja no ens interessa si “los peces beben y vuelven a beber” o si el “chiquirritín está dormidito entre pajas”, ara l'interés rau en “jingle bells, joy to the word, deck the halls, let it snow, up on a housetop, sleigh ride, winter wonderland o here comes Santa Claus”, tot amb autèntic i inequívoc sabor americà, com toca.

De tota manera, com sé que, afortunadament, encara hi havem uns quants valencians que estimem profundament les nostres coses, vull que recordeu la lletra de “Pastoret ¿a on vas?”, una cançó de Nadal genuïnament nostra. Aquesta nadaleta la conec d'Alcoi i vull aclarir, no obstant això, que la cançó és coneguda, amb variants molt lleugeres, en diversos llocs de la nostra àrea idiomàtica, com ara Girona, el Pirineu de Lleida, el Priorat, les Terres de l'Ebre, l'illa de Mallorca i diverses poblacions valencianes.

Desitge un molt bon Nadal a tothom.