Mor el pintor d'art contemporani Lluís Marsans
El treball més conegut de l'artista català és el d'una col·lecció que recrea el món de Marcel Proust, així com la creació de quadres de biblioteques
El pintor d'art contemporani català Lluís Marsans (1930) ha mort aquest divendres a la nit a Barcelona. El seu treball més conegut és el d'una col·lecció que recrea el món de Marcel Proust en l'obra A la recerca del temps perdut, així com també la pintura de biblioteques [com la que il·lustra la notícia], de les quals va pintar més d'un centenar. El funeral serà aquest diumenge a les 12h a l'església Ortodoxa.
A partir de 1980 exposa regularment a la galeria Claude Bernard de París, on va passar gran part de la seva infància, ja que la seva família es va exiliar durant la Guerra Civil.
El 1947 va viatjar a Mèxic i als Estats Units. A NovaYork va conèixer Salvador Dalí, a tavés de la seva amistat amb Ismael Smith Marí, i es quan va descobrir l'art contemporani.
Aquí és quan va decidir dedicar-se a la pintura, i de tornada a Barcelona un any més tard, va començar a estudiar al taller de Ramon Rogent i Perés. Joan Ponç el va introduir en el treball dels artistes del grup Dau al Set. En aquest període, Marsans es va interessar també per la Bauhaus, i va viatjar a Aix-en-Provence per trobar-hi al seu fundador, en Walter Gropius. En aquest viatge, va visitar una exposició de Cézanne que el va fer canviar d'orientació en el seu treball.
A començaments de 1950, abandona el taller de Rogent i continua en solitari les seves investigacions tècniques i estètiques. Entre 1955-1960, il·lustra uns texts d'Edgar Allan Poe i col·labora amb Josep Antoni Coderch. La trobada amb Marcel Duchamp a Cadaqués va provoca en Marsans la identificació amb un nou llenguatge plàstic.
El 1972, Marsans va presentar per primera vegada la seva obra al públic a la Galeria Trece de Barcelona.
A partir de 1973, va abandonar l'abstracció i va tornar a la figuració. És quan va començar a pintar paisatges i va editar la Suite anònima el 1978. El 1980 treballa amb la galeria Jacod de París que va editar els gravats de Proust. A partir d'aquesta data Marsans va exposar regularment a la galeria Claude Bernard de París.
Marsans va abordar llavors nous temes figuratius, com ara els temes de la música, de les naturaleses mortes i dels llibres, sempre amb la intenció secreta de treballar la veritable relació entre les coses. Des del 1995 aborda una pintura més conceptual i esbossos de la figura humana.