Corria l'any 1995, Antoni Miró tenia programada una exposició a Alacant i tot a punt per a una inauguració... que mai no va arribar. El canvi polític i l'arribada del Partit Popular al govern van fer desaparéixer la mostra. Miró començava a pagar el seu compromís ideològic, reflectit sense pudor en la seua obra.

Ara, 20 anys després, la història es repeteix amb els mateixos protagonistes: Miguel Valor, aleshores diputat de Cultura i ara alcalde de la capital i Antoni Miró, l'artista compromés, però amb un final molt diferent, ja que l'exposició sí que ha vist la llum, sense peròs, amb tota la seua càrrega de compromís amb la realitat social.

L'escenari és la sala d'exposicions de la Llotja del Peix, i la mostra Mani-festa. Personatges S/T, un recorregut gràfic que l'artista alcoià va començar a crear l'any 2012. Miró presenta un total de noranta obres, de les quals seixanta mostren manifestacions, assemblees i protestes i les altres trenta representen una sèrie de personatges entre els quals trobem Ovidi, Fuster, el Che, Antonio Gades, Alberti o Lorca.

Miró reflecteix a colp d'imatge, d'instantània del moment, la convulsa realitat d'un món que ha vist omplir els seus carrers, places i avingudes de riuades de persones protestant contra el que l'autor considera “no una crisi, sinó una gran estafa”, de la qual culpa indistintament “polítics, banquers i financers amb sous astronòmics que han arruïnat la gent”. L'artista va ser especialment crític amb aquesta situació durant la presentació de l'exposició. “Si poguera ficar-los a la presó, els hi ficaria, però com que no puc, pinte això”, va dir davant l'atenta mirada de l'alcalde popular.

Les pintures mostren, a través d'imatges, objectes o llocs puntuals, un recorregut per alguns dels esdeveniments recents que han convulsat el món. És el cas de la Primavera Valenciana; la manifestació dels paraigües a Hong Kong; les acampades madrilenyes del 15-M; les manifestacions independentistes a Catalunya; els enfrontaments de Gamonal; les protestes de la plaça de Tiananmen, al Caire a Lisboa o contra els desnonaments als nostre país.

Mani-festa constitueix un autèntic mural de la revolta social contra els abusos del poder amb què Antoni Miró posa “la seua acció tant personal com creativa al servei d'allò que considera just i digne, per tant, d'ésser defensat, donant forma al compromís que significa l'obra d'art”, escriu Josep Sou.

Càtedra Antoni Miró

El realisme social i expressionisme figuratiu de l'obra de l'artista alcoià li han valgut convertir-se en un referent de l'art contemporani i que la Universitat d'Alacant, juntament amb els ajuntaments d'Alcoi i Otos (Vall d'Albaida), hagen creat la Càtedra d'Art Contemporani que du el seu nom i que s'estrena en societat amb aquesta exposició a Alacant.

A la inauguració van assistir tant l'alcalde d'Alcoi i el d'Otos, Toni Francés i Emili Mira, així com el rector de la Universitat d'Alacant, Manuel Palomar, i el vicerector de Cultura, Carles Cortés. Aquest últim, va destacar la importància de l'obra de Miró en la societat actual “enriquidora en la seua tècnica i compromesa en el seu missatge clar i sense renúncies”.

Palomar, per la seua banda, va incidir en la iniciativa de la Universitat. “La càtedra que hem creat ens permetrà aprofundir en el llenguatge contemporani de l'art, des d'una perspectiva àmplia i comparada, posant l'accent en la creació artística al País Valencià”, va assenyalar.

La posada en escena de la mostra a la Llotja del Peix va comptar amb la participació del cantautor de Xàtiva, Feliu Ventura, que armat amb la seua guitarra, va acompanyar el públic amb els seus versos i la seua música, tot creant un ambient idoni per a contemplar la nova creació d'Antoni Miró.