Un 2% dels homes catalans no duen el cognom del pare

Si el seu cognom és Soler, Ferrer, Vidal o Serra i li presenten algú que també es diu així, difícilment seran parents. En canvi, si es diu Llach, Balasch o Melis i se'n troba un altre, el més probable és que sí que els uneixin llaços de sang, encara que siguin llunyans. Aquesta és una de les conclusions que s'extreuen del treball que un equip de l'Institut de Biologia Evolutiva (IBE), un centre mixt de l'UPF i el CSIC, ha fet a partir de les mostres de 2.500 voluntaris dels diferents territoris del domini lingüístic català.

L'estudi es limitava a una llista de cinquanta cognoms concrets i a homes, ja que pretenia relacionar els llinatges familiars amb la informació del cromosoma Y, propi del gènere masculí. En funció de la velocitat de les seves mutacions es poden obtenir informacions geogràfiques sobre el seu origen, de manera que un dels objectius, per exemple, era determinar si entre els Alemany, els Danés o els Guasch es detectaven més gens d'origen alemany, danès o gascó. “En els dos primers casos, res de res, un 0%. En el darrer, no ho podem saber, perquè són massa similars. En canvi, els Nàcher i Massot sí que solen tenir una clara ascendència àrab i els Estruch, jueva.”

L'estudi també apunta que els cognoms més freqüents són els que van tenir més fundadors (a la baixa edat mitjana) i que un 2% dels homes han rebut el cognom i el cromosoma Y de persones diferents. Això, segons els investigadors, es deuria a casos de falses paternitats, adopcions o la transmissió del cognom matern. Aquest últim factor explicaria que aquesta discordança sigui més elevada a la Catalunya Vella, on en els masos importants amb pubilles el cognom anava més lligat a la casa que al llinatge.