“Quina passada!”

És l'expressió que m'ha vingut al cap en llegir La Galeria de l'amic Ramon Sargatal en aquest diari. Ha estat a punt de caure'm una llagrimeta de pietat dels meus ulls pecaminosos. Mira, Ramon, és acceptat per la majoria de la gent que els càrrecs públics no haurien de durar més de dos mandats i ara em surts tu dient que Solà hauria d'haver-se presentat per governar quatre anys més la meva ciutat fins a completar els vint-i-cinc? Ho dius seriosament, o és per quedar bé amb l'amic Antoni? Suposo que deus conèixer la popular i encertada frase que tots som necessaris però ningú és imprescindible, així que...

Pel que fa a la teva recomanació de donar una sortida laboral al senyor Solà en el món de l'assessoria urbanística, permet-me que llanci la més sonora riallada. Tu que vius en el món dels lletraferits –no t'ofenguis– només has pogut apreciar la seva tasca en el camp de la cultura, i no seré jo qui t'ho discuteixi, però deixa que et digui que en el camp de l'urbanisme Solà no és persona recomanable quan és ell, i només ell, responsable d'uns quants disbarats, per no dir una cosa més lletja, tant de planificació com d'execució a Santa Coloma. Si vols podem tenir una xerrada i en parlem sense excloure cap mena de detall. “N'hi ha que no saben plegar a temps.” Oi que no saps de qui és aquesta afirmació? Doncs ni mes ni menys que del senyor Solà, candidat a l'alcaldia de Santa Coloma de Farners el ja llunyà any 1995. Es referia, naturalment, a Jordi Iglesias. Una abraçada.