Javier Peñafiel, Carles Congost, Joan Morey, Ester Partegàs... són alguns dels artistes que en la dècada dels noranta el comissari i crític d'art Manel Clot va promocionar (i en molts casos va exposar individualment per primer cop) en exposicions d'art emergent que en certa manera van configurar l'escena artística catalana. Eren uns creadors i unes pràctiques artístiques que Clot va defensar en exposicions molt valentes (per exemple, a la Capella de Barcelona durant dues temporades) que aleshores se situaven en l'extrem més alternatiu del panorama artístic però que ara “formen part del discurs hegemònic”, segons reconeix Javier Peñafiel.

Clot va demostrar i ha demostrat sempre un ull clínic considerable. Per això l'exposició réserVoir que ara es pot veure a la mateixa Capella, té molt d'homenatge i reconeixement al crític per part d'aquells artistes i d'altres més joves, com ara Luz Broto o Francesc Ruiz, però també a l'inrevés, com confessa el mateix Clot: “És una exposició tribut als artistes que en els últims 15 anys m'han ajudat a fer-me i a créixer.” “La mostra és com un decorat comú de persones que hem compartit una sèrie de coses. Com aquella gent que es reuneix que de sobte s'adona que tenen en comú la música dels Beatles”, diu.

Però la mostra té un valor afegit, més enllà de l'exhibició d'obres recents i no tan recents dels artistes seleccionats. El mateix Clot ha traspassat les tradicionals funcions com a comissari per aportar-hi un valor afegit amb una obra tan conceptual com altres de les exposades.

Museu de frases

Es tracta d'un conjunt d'impressionants frases –entre pensaments, cites, títols de llibres o films... – que el crític ha anat reunint des de fa molts anys. “El 23 d'octubre del 2003 vaig començar a sistematitzar totes aquestes cites, que havia anat apuntant en papers solts i d'aquí va sorgir aquesta mena de museu de frases”, explica. Les sentències s'agrupen al principi de l'exposició, però també apareixen en monitors de televisió que dialoguen amb les obres dels artistes participants.

Amb una preponderància de temàtiques queer, l'exposició bascula entre el present i el passat. Alguns artistes, com ara Javier Peñafiel, han fet una obra expressament per a la mostra: el subtil vídeo d'animació Autoria de proximitat. Carles Congost presenta un vídeo autobiogràfic. Francesc Ruiz avança en part la seva proposta per al pavelló espanyol de la pròxima Biennal de Venècia. A les vitrines, en canvi, s'han reunit peces “fetitxe”, relíquies d'accions i llibres i catàlegs que remeten a exposicions d'anys anteriors.