L'apunt
Ocupació
La feina, tenir feina, és el màxim indicador del progrés social d'un país
Aquests dies hi ha una certa eufòria gens continguda, que aflora com un guèiser en determinada premsa, arran de les xifres de l'atur, que estan baixant vigorosament. Jo sóc el primer d'alegrar-me'n, tot i que hi ha coses que no m'acaben de quadrar. Perquè, a veure, si segons aquesta mateixa premsa i aquells que viuen a la seva ombra, el procés sobiranista és la ruïna de Catalunya, com és que l'atur també baixa al nostre país? No hauria d'anar diferent? No hauria de disminuir a Espanya i augmentar a Catalunya? Perquè, si tal com diuen ells mateixos, les inversions estrangeres estan fugint cames ajudeu-me del nostre país per culpa de la quimera independentista, com és que malgrat tot s'estan creant llocs de treball? I és que una cosa és la realitat i una de ben diferent, el que convindria als que pinten el nostre país com un infern xenòfob, on es persegueix tothom que pensa diferent. Al capdavall i ben mirat, si tal cosa fos veritat –que no ho és–, a Espanya tindríem uns molt bons mestres.
Però no és aquesta la reflexió que vull fer sobre l'atur. Abans de res, Déu me'n guard, de criticar el fet que hi hagi més persones treballant. Sempre he cregut que la feina, tenir feina, és el màxim indicador de progrés social d'un país. Perquè de la feina es deriva tota la resta: la dignitat, l'autoestima i la sensació que no deus res a ningú, sinó que tot t'ho guanyes amb el teu esforç. Que no és poc.
El que em preocupa és la manera com s'està generant ocupació. Els mateixos mitjans que, per interès polític, llancen les campanes al vol, a veure si així se n'assabenta algun exvotant del Partit Popular, admeten que més del 80% d'aquesta ocupació la generen el turisme i la construcció. És a dir, que Espanya, com Catalunya, no ha après res de la crisi.
És clar que també és difícil construir una alternativa, perquè resulta que molta joventut ben preparada ha hagut de marxar a l'estranger a buscar-se la vida. I allà romanen.
Si serveix de consol, potser tornaran algun dia... només de vacances, a disfrutar d'un apartament construït a la platja.
