Tala de quioscos tancats
L'Ajuntament n'ha retirat 42 del centenar que no funcionaven
Preveu treure'n dinou més i estudia què fer en 41 altres casos
L'Ajuntament de Barcelona ha retirat l'últim any de la via pública 42 quioscos que estaven tancats. És un degoteig que es va iniciar la primavera passada i que seguirà els pròxims mesos: el consistori ja té decidit retirar-ne dinou més. N'hi ha 41 que tampoc funcionen, però el consistori encara estudia què fer-ne, si eliminar-los definitivament o tornar-los a treure'ls a concurs i adjudicar-ne la gestió.
La crisi general i la que específicament afecta el sector de la premsa s'han traduït els últims anys en el progressiu tancament de quioscos. El procés per desbrossar els carrers dels que estan tancats i mirar de reactivar els que es pugui –ja que el govern municipal considera els quioscos motors de dinamització i cohesió social dels barris– va arrencar fa un any i mig. Aprofitant que la immensa majoria de llicències s'havien esgotat el 2012 i tocava renovar-les un cop acabada la pròrroga atorgada a totes fins a final del 2013, el consistori va elaborar un cens i va llançar un ultimàtum: per poder-la renovar –fins al 2030–, calia tenir l'establiment obert, perquè hi havia quiosquers que feia anys que el mantenien amb la persiana abaixada per mantenir els ingressos provinents de l'explotació dels panells publicitaris exteriors. Com a conseqüència d'aquell procés, el consistori va renovar 284 concessions, a banda de les onze dels quioscos de la Rambla, que ja havien estat actualitzades abans.
En 102 casos més, l'Ajuntament va assumir-ne la titularitat, inclosos 24 en què els adjudicataris van sol·licitar la renovació de la concessió i se'ls va denegar perquè es va constatar que els tenien amb la persiana abaixada. Són alguns d'aquest centenar els que el consistori ha anat retirant sense pressa però sense parar. Per ara, ja s'han tret dues terceres parts dels 61 que estava decidit que havien d'anar a terra sí o sí. A banda, en queden 41 el destí dels quals està encara en estudi, perquè en els casos en què el consistori vegi que poden ser rendibles, la llicència tornarà a sortir a concurs, i només es trauran si no apareix un nou adjudicatari.
La tala és complexa: els quioscos són d'obra, estan incrustats a terra i connectats a la xarxa elèctrica, d'on la companyia els ha de desconnectar abans de la cirurgia. I té conseqüències per a les arques municipals més enllà del cost dels treballs: des que l'Ajuntament va assumir la gestió centralitzada de la publicitat i, el desembre del 2013, la va adjudicar a l'empresa Cemusa, reparteix entre els quioscos oberts el 95% dels beneficis publicitaris que generen –uns 8.740 euros anuals per cap–, i es queda el 5% restant i el 100% que correspon als que estan tancats, segons indiquen fonts municipals. La progressiva eliminació d'aquests comporta, doncs, una reducció d'ingressos per al consistori per aquests conceptes, que ja estava prevista des de l'inici del procés.
Un perill a Arc de Triomf
La seqüència d'eliminació té els seus desajustos. Un de cridaner: l'Ajuntament ha tret ja el quiosc que hi havia a la cantonada de Trafalgar i Méndez Núñez i, en canvi, manté encara el que hi ha , a 200 metres, a la ronda Sant Pere amb el passeig de Sant Joan, a tocar de l'Arc de Triomf, tot i que aquest està, com a mínim des de l'estiu passat, segons els veïns i comerciants consultats, amb el suport metàl·lic del tendal trencat i penjant, en una situació penosa i que comporta un risc evident per als vianants. Per evitar ensurts, el quiosc, tancat fa dos anys, està flanquejat per dues tanques d'obra que un urbà va col·locar a instàncies de Josep Parera, el propietari del bar Trole, que hi ha davant. “Eren d'una obra privada, però vaig dir a l'agent que si no les posava, algú prendria mal”, explica. Va passar: a mitjan gener una dona es va colpejar i la van haver d'atendre els empleats del bar. Un veí, Josep Anton Costa, va presentar una queixa primer a l'Oficina Municipal d'Informació al Consumidor –que la va remetre als serveis d'inspecció municipals– i 15 dies després a l'oficina d'atenció ciutadana del districte de l'Eixample, però no hi ha hagut notícies en més de tres mesos. Ahir, l'Ajuntament va al·legar que faltava que la companyia elèctrica el desconnectés de la xarxa, però que la retirada d'aquest quiosc és una de les considerades prioritàries, i que s'efectuarà els propers dies.
LA XIFRA
Quioscos o botigues de ‘souvenirs'?
La caiguda de vendes de la premsa complica la vida als quioscos, que opten per diversificar l'oferta. El límit el fixa la normativa, que estableix que han de destinar com a mínim el 60% de la superfície de venda a diaris i revistes, i un màxim d'un 40% al que, genèricament, es denomina “atípics”. El límit, però, sovint es força tant com es pot. Un exemple flagrant: al quiosc de la plaça Urquinaona amb Via Laietana fins la setmana passada la presència de premsa era pràcticament anecdòtica. Més curiós resulta tot plegat si tenim en compte que aquest és un dels quioscos que són propietat de l'Associació Professional de Venedors de Premsa de Barcelona i Província. Feia anys que estava tancat, i a final del 2013 l'entitat va trobar una llogatera i va aconseguir reobrir-lo, cosa que li va permetre renovar la concessió municipal. La llogatera, però, no el va poder mantenir i el va tancar el gener passat, i el nou llogater, que el té des d'abans de Setmana Santa, va optar per vendre roba i souvenirs, i reduir la presència de premsa a la mínima expressió.
La situació va ser detectada per l'Ajuntament, que va donar un avís a l'associació. “Vam parlar amb ells i ara tota la banda dreta és per a revistes i es respecta més o menys el percentatge de 60-40”, explicava ahir Màxim Frutos, secretari de l'entitat. És cert que ara hi ha més revistes. I també que continua semblant, sobretot, una botiga més de records per a turistes.
