Cromosoma grana

Ja ho diuen que això del futbol es porta a la sang. Si no, que li ho preguntin a Santi Coch o a Àngel Oribe. Tots dos van ser referents del Nàstic dels anys vuitanta o de principis dels noranta i ara veuen com la tradició futbolística continua en la següent generació i, a més, ho fa en el club de la seva vida: el Nàstic de Tarragona.

El cas més paradigmàtic és el de Santi Coch, que ara és l'entrenador de la Pobla de Mafumet i té tres fills jugant en les categories inferiors del Nàstic, el Denis, el Joel i l'Adrià; i dos nebots, l'Aleix i l'Aroon. L'Àngel Oribe, per la seva banda, hi té un fill, el Jordi; i també un nebot, el Víctor. És a dir, tots plegats, tenen repartits en diferents categories del futbol de base de l'entitat grana un total de set futbolistes. No és d'estranyar, doncs, que hi hagi setmanes en què no puguin seguir-los a tots.

«T'emprenya que et coincideixin els horaris dels partits, perquè no pots anar-los a veure a tots, perquè si pogués, ho faria», afirma l'Àngel, tot i que s'ho maneguen com poden perquè sempre hi hagi algú de la família seguint-los, tal com explica el Santi: «Si no hi puc anar jo, hi va la meva dona o algun germà; el més important és que el nano vegi que hi ha algú que el segueix, perquè sempre és una motivació més.»

Tot i que ells dos van jugar i van destacar al Nàstic –Santi Coch és el jugador que ha disputat més partits en la història del club– saben que ara les coses han canviat. «Abans es jugava més per sentiment i, ara, els futbolistes són més professionals i és més difícil que els d'aquí es facin un lloc al primer equip», afirma Àngel. Tot i això, consideren que l'estructura del club és va perfilant i que el treball en el futbol de base ha millorat moltíssim. Santi Coch ho exemplifica amb la Pobla: «És difícil que ara mateix hi hagi quatre jugadors que puguin pujar al primer equip, però la piràmide cada cop està més ben feta i, amb el pas del temps, crec que sí que hi poden arribar a militar.»

El fet que els seus deixebles arribin a jugar al Nàstic els il·lusiona –l'Àngel Oribe explica que s'emociona quan veu el seu fill amb la samarreta del Nàstic–, però en cap cas els preocupa gaire. Tots dos veuen el futbol com una metàfora positiva dels problemes del dia a dia. «El futbol és com la vida: has de lluitar, has d'afrontar problemes, sacrificar-te i, a més, fas una activitat molt saludable, l'esport. Després és complicat que arribis a ser professional, però tot això et serveix per créixer com a persona», coincideixen els dos exfutbolistes del club tarragoní.