“Can Hitler”, 70 anys després
La casa pairal del dictador nazi al poble austríac de Braunau va ser durant anys un centre per a persones amb discapacitat
La ciutat de Munic inaugura demà un museu sobre el nazisme en l'aniversari del suïcidi de Hitler
-
L'edifici on vivia antigament la família del dictador es troba actualment buit i abandonat REUTERS. -
Interior del nou museu del nazisme a Munic, el Centre de Documentació sobre la Història del Nacionalsocialisme REUTERS/MICHAELA REHLE. -
La casa pairal d'Adolf Hitler, al número 15 de Salzburger Vorstadt de Braunau REUTERS/DOMINIC EBENBICHLER.
Un transeünt observa la petita concentració que s'enfronta contra la façana groguenca i decrèpita d'un edifici de tres plantes. “Cada any és el mateix circ”, murmura. Setanta anys després d'aquell 30 d'abril en què Adolf Hitler es va suïcidar, el dictador encara segueix projectant una llarga ombra al seu lloc de naixement, Braunau-am-Inn, un poble fronterer entre Alemanya i Àustria de 17.000 habitants.
Tot i que a la casa pairal del fundador del nazisme hi ha una placa que recorda les seves víctimes, com cada any, es concentren militants antifeixistes procedents sobretot de la veïna Baviera. Vestits amb dessuadores negres, coberts amb la caputxa i, malgrat la pluja, també emmascarats amb ulleres de sol, acusen la ciutat d'actuar com si la casa no existís. Astrid Hainz, una de les organitzadores de la protesta, proclama que “és un deure lluitar contra això”.
El gran edifici de 800 metres quadrats de superfície simbolitza, al bell mig centre del poble, el passat que no passa. Per al govern austríac representa un tabú difícil d'obviar i, amb tal d'evitar que el lloc es convertís en lloc de pelegrinatge dels neonazis, el 1972 va llogar l'edifici per 4.800€ al mes a la propietària, Gerlinde Pommer, hereva dels arrendadors de la família Hitler.
L'acord contemplava que l'edifici només s'utilitzés per a finalitats socioeducatives o administratives, segons el portaveu del Ministeri d'Interior austríac, Karl-Heinz Grundböck. Així, “can Hitler”, com se'l coneix popularment al poble, es va convertir en un centre per a persones amb discapacitat, un col·lectiu que el règim nazi va mirar d'exterminar-los sistemàticament i massivament.
El contracte d'arrendament de l'immoble número 15 de Salzburger Vorstadt, però, va acabar el 2008, per la negativa de Pommer a renovar-lo. La casa de tres pisos està abandonada des del 2011, per a desesperació de l'Administració Pública, que va desemborsar en total 240.000€ pel seu lloguer, una paciència que sembla que arriba al límit. Grundböck afirma que tot i que han presentat una altra oferta “estan considerant també l'expropiació”.
“Aquí és on va començar tot”
El cap del districte de Brunau am Inn, Georg Wojak, es lamenta que els veïns estan estigmatitzats per uns crims “que no es van cometre” al poble. “L'únic crim és que Hitler va néixer aquí”, insisteix Wojak. El cert és que el poble de Braunau encara ha de fer front a les conseqüències de ser citats a les primeres línies de Mein Kampf, l'autobiografia política escrit en 1924 per Hitler.
Però alguns residents comencen assumir els fets per continuar mirant endavant, afirma la periodista del diari local Nachrichten, Monika Raschhofer. Segons comenta, els veïns del poble ja no envien els turistes que demanen per “can Hitler” a una adreça errònia a propòsit. Quan ella mateixa té convidats, per exemple, els ensenya l'edifici i el monument perquè “això forma part de Braunau”, assegura Raschhofer.
Museu del nazisme a Munic
Aquest poble no és l'únic lloc fonamental de la biografia de Hitler on es comença a intentar assumir l'etapa històrica del nazisme com un afer del passat que s'ha de conèixer amb naturalitat. Una altra ciutat clau en la vida del dictador, Munic, bressol del moviment nazi, també ha tingut durant molt de temps problemes per fer front a un passat comprometedor.
La inauguració demà divendres 1 de maig d'un museu consagrat al nazisme, tot coincidint amb el 70 aniversari de l'alliberament de la capital bavaresa per les tropes nord-americanes, és una prova de com la societat alemanya mira d'encarar el seu passat històric amb serenitat. A l'acte d'obertura hi participaran veterans nord-americans i supervivents de l'Holocaust els quals, juntament amb la ministra de Cultura, Monika Grüteters, presidiran la cerimònia al museu.
Es tracta d'un edifici de forma cúbica, de façana de color blanc lluent, i finestres verticals llargarudes, i que s'alça on antigament es trobava el cor de l'antic poder nazi, la primera seu del Partit Nacional Socialista alemany. El Centre de Documentació sobre la Història del Nacionalsocialisme, com s'anomena el museu, consta d'una exposició permanent, en quatre plantes, amb fotografies i textos en alemany i anglès. També es projecten vídeos que mostren els temps tant de les desfilades militars grandioses com de la destrucció de la ciutat pels bombardejos aliats.
Segons el director de la institució, Winfried Nerdinger, fill d'un membre de la resistència local, Munic ha trigat massa temps per fer front a aquest difícil passat, que fins ara preferia guardar en silenci. Segons Nerdinger, per a la ciutat el tema era més complicat que a altres llocs d'Alemanya perquè ha estat “més marcada amb el segell de nazisme”. De fet, Munic va ser essencial en la concepció i desenvolupament del sistema de camps d'extermini, el primer dels quals va ser Dachau, a 13 kms. al nord-est, i que va esdevenir model per als que es van obrir després de 1933.
El director del museu ha decidit que el centre no exhibirà cap uniforme nazi ni cap estendard gegant amb la creu gammada, amb tal d'evitar d'embellir els valors nazis.
Un dels que presidiran l'acte d'obertura és el supervivent jueu nonagenari Edgar Feuchtwanger, natural de Munic. L'ancià explica que sovint li pregunten com és possible que les persones arribessin a aquells extrems en aquells anys. Feuchtwanger sempre els respon: “Hitler va tenir tant èxit perquè era com un mag”.