Andreas Lubitz hauria assajat abans la maniobra de descens durant el vol d'anada
La investigació de les autoritats franceses apunta que el copilot hauria repetit petits descensos indetectables en cinc ocasions
Aquests indicis reforçarien la tesi d'una acció planificada i premeditada
Andreas Lubitz, el copilot de l'avió de Germanwings que es va estavellar al març passat contra els Alps francesos, podria haver assajat la maniobra per fer caure l'avió durant el vol d'anada de l'aparell.
Segons publica un informe de les autoritats aèries franceses, el tripulant alemany podria haver fet un primer intent en el vol precedent al sinistrat, en el trajecte d'anada de Düsseldorf a Barcelona, efectuant un “descens controlat de diversos minuts injustificat”.
En concret, en aquest primer vol del 24 de març Lubitz hauria manipulat els controls de la mateixa aeronau perquè baixessin bruscament fins a 100 peus en picat, diu la font.
Una hora i vint minuts desprès d'haver-se enlairat de la ciutat alemanya a les 6.00 hores, Lubitz es va quedar a soles a la cabina, moment en què el control de trànsit aeri francès li va ordenar de reduir l'altura, de 37.000 peus a 21.000, una maniobra normal. Però en el transcurs del descens, el copilot hauria dirigit el pilot automàtic de l'avió cap a terra, fins en cinc ocasions en un lapse de menys de quatre minuts. És a dir, va manipular els comandaments perquè l'aparell comencés el descens fins a una altura de tan sols 100 peus, uns 30 metres, la mínima que permeten les aeronaus A320. És la mateixa maniobra que va fer en el viatge de tornada per estavellar l'aparell als Alps.
La Oficina d'Investigacions Aèries (BEA) ha presentat un gràfic amb les dades del selector d'altitud de l'aeronau en què es mostra que Lubitz va accionar per primera vegada aquest comandament tot just quan el primer oficial va abandonar la cabina, a les 7.20 hores i 50 segons. Després d'haver-ho fet breument, i recuperar de nou l'altitud correcta, Lubitz va tornar a programar una baixada sobtada cap a 100 peus dos minuts després, i va mantenir aquesta configuració durant uns 50 segons. L'últim canvi de configuració d'objectiu d'altitud es va perllongar durant pocs segons i va acabar deu segons abans que el comandant truqués la porta per tornar a entrar a la cabina.
“En el vol precedent al de l'accident, i durant el descens, es van registrar diverses seleccions d'altitud cap a 100 peus mentre el copilot va estar sol en la cabina de comandament”, ha assegurat la BEA, en el capítol de conclusions de la investigació preliminar.
Els investigadors no es descarten que aquell vol en picat no hagi estat només un assaig sinó un primer intent per consumar l'acció suïcida. Segons la BEA, “no es pot excloure” que Lubitz “no volgués fer només un intent en el vol d'anada sinó directament concretar el seu acte”.
Maniobra indetectable
Tot i que van ser maniobres sense relació amb el descens que li van ordenar des terra, ni els passatgers, ni la resta dels tripulants, ni el control aeri francès les haurien detectat. I és que malgrat haver-les repetit en cinc ocasions, van ser operacions molt breus, puntuals, de tan sols un segons. En tots els casos, però, l'avió va corregir finalment la maniobra, abans que el pilot retornés al seu lloc a la cabina.
El director del BEA, Rémi Jouty, responsable de les investigacions tècniques apunta que Lubitz “va assajar la maniobra que més endavant va fer en el vol fatal”. No obstant això, ha avisat que encara és prompte concloure els motius que el van portar cometre presumptament l'estavellament de l'avió.
Sense resposta
Durant el descens del vol sinistrat, la BEA constata que hi van haver diverses comunicacions de l'exterior per intentar parlar amb la persona que controlava l'aeronau, però que no es va obtenir cap resposta. El centre de control de Marsella va intentar posar-se en contacte fins a “onze ocasions en tres freqüències de ràdio diferents” i no va obtenir “cap resposta”. Així mateix, el sistema militar de defensa francès “va intentar contactar” amb el vol en “tres ocasions” durant el descens, també sense resposta.
Segona caixa negra
Les autoritats franceses han publicat aquest dimecres un informe preliminar, que avalua les dades de la segona “caixa negra” de l'avió, i l'ha posat a disposició de la fiscalia. El nou informe implicaria que l'acció de Lubitz hauria estat planificat amb anterioritat i no com a causa d'una crisi momentània. Els investigadors treballen amb la hipòtesi que Lubitz es va atrinxerar a la cabina quan va sortir el primer pilot durant el trajecte de Barcelona a Düsseldorf i va accionar el programa per fer baixar bruscament l'aeronau i estavellar-la de manera voluntària als Alps, fet que va provocar la mort de tot el passatge.
Durant aquests minuts, a més, també va sonar el timbre d'avís per facilitar l'accés a cabina quan havien transcorregut quatre minuts i set segons de la sortida del comandant, i no hi va haver cap reacció. La BEA relata que l'intèrfon “va sonar en la cabina de comandament”, quatre minuts i 40 segons després que el comandant hagués abandonat el lloc. A més, l'informe exposa que la “caixa negra” amb les dades del vol va registrar “un moviment de la palanca dreta de control” de l'aeronau durant uns 30 segons, a un minut i 33 segons per a l'impacte, i que aquest moviment “no va ser suficient per a desconnectar el pilot automàtic”.
La BEA també estudiarà el sistema de protecció de la cabina de comandament de les aeronaus, per analitzar les decisions adoptades en matèria de seguretat a causa dels atemptats de l'11 de setembre de 2001 als Estats Units. La BEA ha explicat que avaluarà “la lògica aplicada als sistemes de bloqueig de les portes de cabina de comandament i els procediments d'accés i sortida”. Per Jouty, l'exigència de seguretat d'aquest sistema és “contradictòria” amb un problema mèdic confidencial com el que va passar en la tragèdia dels Alps.
