Si bé són parents, d'aquells que es tracten només si es troben pel carrer, Jordi Pallarès i Ramon Pallarès no tenen res a veure en els negocis. Per més que tots dos es dediquin, des dels anys seixanta, a l'administració de finques. I que tinguin el despatx a 300 metres l'un de l'altre; el primer al carrer París –i una sucursal a Prat de la Riba– i el segon a la carretera de Collblanc, tots dos a l'Hospitalet. I que l'empresa d'un es digui Finques Pallarès i la de l'altre, Finques Ramon Pallarès. Una petita diferència que per al segon està suposant un calvari des que es va saber, ara fa un parell de mesos, que el primer ha tancat el despatx després d'haver estafat 1,2 milions d'euros a 126 comunitats de veïns de l'Hospitalet i Barcelona.

“Fa un parell de mesos el meu fill, que treballa amb mi, em va donar la notícia que el meu cosí, amb qui no tinc tracte, ha tancat el despatx. Des de llavors he tingut un degoteig de gent que m'ha vingut a reclamar els seus diners”, explica Ramon Pallarès des del despatx de la carretera de Collblanc. Dos mesos havent d'explicar que són dos administradors de finques diferents i que ell no deu diners a ningú. Ningú s'ha posat agressiu amb ell i ha estat fàcil desfer l'embolic, però sí que han amenaçat Jordi Pallarès de forma indirecta a través del seu cosí. “M'han dit que si el troben el mataran”, assegura. En Ramon calcula que una trentena de persones han passat pel seu despatx per intentar recuperar els seus diners. La majoria, presidents de comunitats de veïns, tot i que també s'ha trobat amb algun llogater que pagava a l'administrador i ara es troba que deu diners al propietari.

Aquest maldecap ha provocat a finques Ramon Pallarès una pèrdua potencial de clients, més que no pas una de real. “Des del gener hi ha hagut set o vuit comunitats que m'han demanat pressupost i que després no ho han acceptat”, explica l'administrador, que atribueix aquesta decisió a la mala fama que el seu cosí està donant al nom Pallarès.

En Ramon no s'explica com pot ser que el negoci del seu cosí hagi acabat d'aquesta manera: “No sospitava mai que pogués passar. Tot i que són massa diners, crec que no ha estat tant un robatori com una mala gestió.” El fet és que hi ha 126 comunitats que han perdut quantitats que poden oscil·lar entre els 3.000 i els 84.000 euros, ja que algunes havien fet provisió de fons per abordar obres de reforma.