Amb el títol “Democracia desde abajo. Nueva agenda para el gobierno local”, investigadors de l'Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local (IIDL) de la Universitat de València, junt a d'altres professors i professionals de reconegut prestigi, coordinats pels professors Joan Romero i Andrés Boix, han publicat un llibre en el qual proposen un full de ruta per al bon govern dels nous ajuntaments i ens locals que eixiran de les urnes a partir del 24 de maig.

L'obra, que porta com a subtítol “Políticas públicas, cohesión social y buen gobierno en la Comunidad Valenciana tras la reforma del régimen local”, proposa una agenda polítiques públiques i de reformes possibles sense necessitat d'esperar als canvis legislatius, que també és extrapolable a altres comunitats autònomes. El llibre ha sigut editat per Publicacions de la Universitat de València (PUV) en format e-pub i es pot descarregar gratuïtament: http://links.uv.es/Ji7Hw0v.

L'obra, segons assenyala el professor Joan Romero, “és el resultat d'un esforç realitzat per un extens grup d'investigadors universitaris que hem volgut posar a la disposició de les noves corporacions locals eines d'anàlisis i propostes amb les quals afrontar els reptes que s'obrin a partir dels pròxims comicis de manera molt pràctica, tant en la concepció de l'obra, com en la seua edició electrònica en obert per a un fàcil accés per part de tots els interessats”. També és, afegeix, “una recerca posada a la disposició de responsables polítics i de servidors públics, que respon a una forma d'entendre el servei públic des de la universitat”.

La publicació s'obri amb un treball del propi Joan Romero sobre els reptes als quals s'enfronta el govern local en aquests moments. “Les ciutats –explica– han guanyat protagonisme com a actors polítics, per la qual cosa, més enllà dels intents del govern central de reduir la seua autonomia local i les seues capacitats, existeix un ampli marge per a impulsar polítiques públiques i innovacions democràtiques de calat si existeix voluntat política de fer-ho”.

A continuació, Andrés Boix realitza una anàlisi competencial dels ens locals, exposa les línies bàsiques de la reforma local de 2013 i les seues conseqüències competencials, per a, a partir d'un estudi de la llei bàsica del règim local espanyol i de les normes valencianes, dissenyar un quadre del sostre competencial possible per als municipis i altres ens locals valencians, explicant els diversos mecanismes d'atribució de competències o delegació de certes funcions que permeten el desenvolupament de polítiques públiques. Josep Maria Pascual tanca el primer bloc del llibre amb una proposta de nova governança democràtica de gran intensitat participativa a partir de l'exigència de major qualitat de l'acció pública, i incidint de manera especial en la cultura política i la formació dels servidors públics municipals.

Qué fer desprès del 24-M?

En un segon bloc de treballs, un grup d'experts analitzen les diverses polítiques públiques sectorials que componen l'acció pública local a partir d'una pregunta inicial similar i d'un model d'anàlisi comú. La pregunta inicial a la qual els diferents equips s'han enfrontat és la següent: constituïts els governs autonòmic i locals, sense necessitat d'haver d'esperar a canvis legislatius, partint del marc legal actualment vigent, tant estatal com a autonòmic, quines possibilitats existeixen per a impulsar una nova agenda de polítiques públiques en l'escala local en cas d'existir voluntat política de fer-ho? A partir de les respectives anàlisis, tots els capítols es tanquen amb una sèrie de propostes concretes que persegueixen la millora de les condicions de vida dels ciutadans, de l'eficiència de les polítiques públiques i de la cohesió social i territorial. “Són propostes –assenyala Andrés Boix– que aspiren a ser detallades i precises, fins al punt que puguen constituir-se en una guia per a aquelles noves administracions locals i autonòmiques que compartisquen el diagnòstic que hem fet en aquest llibre”. A més, afig, “aquestes propostes, han sigut desenvolupades tant en el seu vessant finalista (què fer per a millorar) com a funcional i orgànica (des d'on convé fer en cada cas quin coses), amb la finalitat de dotar de contingut les diverses escales d'intervenció pública. Cada capítol incorpora un quadre-resumen final on s'ordenen les diverses propostes identificant el nivell competencial en què es considera més adequada la prestació amb la idea de facilitar certa homogeneïtat i fer més senzilla la consulta dels suggeriments realitzats.

Per mitjà d'aquest procediment s'han analitzat els avantatges de la col·laboració entre diferents actors polítics, els seus reptes i insuficiències (Josep Sorribes) i la necessitat d'incorporar l'escala metropolitana, en aquest cas amb especial incidència en l'àrea metropolitana de València, en la formulació de polítiques (María Dolores Pitarch); les polítiques de gestió del territori, ambientals i de paisatge (José Vicente Sánchez) i les seues derivades en matèria de planejament i gestió urbanística (Eduardo García); els reptes en matèria de gestió de serveis socials i la millor forma d'abordar-los (per mitjà d'un equip coordinat per Xavier Uceda i Lucía Martínez); les polítiques locals en matèria educativa i de formació i aprenentatge permanent (José Veiga); l'acció local en matèria cultural (Reyes Marzal); les polítiques d'habitatge (José Manuel Luis- Hortolano); i la intervenció a escala local en la mobilitat sostenible com a acció sobre l'espai públic urbà (Andrés Boix i Reyes Marzal).

Tota la reflexió es tanca amb un treball del Grup d'Anàlisi sobre els Territoris Rurals, coordinat per Javier Esparcia, centrat en la situació actual i la necessària atenció específica als municipis rurals. L'obra finalitza amb un estudi de Fernando Jiménez sobre quines mesures han de ser adoptades de forma transversal per a combatre la desafecció i la desconfiança ciutadanes, per a entendre i exercir la democràcia d'una altra manera i per a donar sentit a la idea de bon govern en l'escala local.

Dirigit en l'actualitat pel professor Joan Noguera, el IIDL compta amb més de 30 professors i investigadors en la seu de la Universitat de València, dedicats a l'anàlisi i recerca de totes les dimensions del desenvolupament des del territori.