Política

EL PERFIL. La Jonquera. El músic es presenta com a independent en el número dos de la llista del PSC a la Jonquera. Ja no vol emprenyar els veïns, com a l'època de Sangtraït, sinó “treballar pel poble”

Juli Ortín, ‘Papa Juls'

El veí emprenyat

“Em presento perquè molts estem cansats de promeses que no es compleixen”

“Sempre he sigut músic i m'ha agradat explicar històries, però no cuentos”, diu Juli Ortín Darné (1959), “jonquerenc fins a la mort”, conegut en el món del rock com a Papa Juls: aquella presència imponent que, armat amb l'harmònica i el saxòfon, convertia els concerts de Sangtraït en una experiència tel·lúrica. “Anem a emprenyar els veïns!”, cridava, i la frase es va convertir en el lema de l'històric grup empordanès de rock dur. Papa Juls mai no ha deixat la música –està muntant una nova banda per tocar clàssics del blues i el rhythm-and-blues–, però ara també el trobem en una altra escena: la política municipal.

Juli Ortín és el número dos de la llista del PSC a la Jonquera, “com a independent”, remarca. Ara fa vuit anys ja va ser candidat de la mateixa llista, una mica més avall. Ho fa “per treballar pel poble” i perquè molta gent està cansada “de promeses que no es compleixen”. Contra el tòpic que tracta la Jonquera com a “la porta d'Europa i el cul d'Espanya”, Ortín defensa que el seu poble té una identitat forta i molts actius, com el Museu Memorial de l'Exili (Mume) i “diverses entitats culturals que fan feina”. Només es tracta de “fer que la Jonquera funcioni millor canviant quatre coses, per exemple els gestors municipals”. Ara el PSC no té cap regidor a l'Ajuntament de la Jonquera, i ell tampoc no es veu “regint el destí de ningú”, però li sembla que “aquest és un moment tan bon com qualsevol altre” per intentar millorar les coses. Per exemple, en un àmbit que li queda ben proper com la cultura: creu que la biblioteca municipal hauria de tenir més recursos i material, per atreure els joves i “despertar la curiositat de la gent”. I tot i que pensa que “és molt recurrent barrejar la Jonquera i les putes, quan és un problema visual que arriba fins a Gibraltar”, no té inconvenient a opinar sobre el tema: “Tot es resoldria si les legalitzessin i cotitzessin, però això no interessa als governs hipòcrites com el d'Espanya”, diu aquest home polifacètic: músic, administrador d'estacions de servei, candidat... veí emprenyat.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Has superat el límit de 5 articles gratuïts d'aquest mes.

Continua llegint-nos per només

1

Passi d'un dia

48

Subscripció anual

Ja ets subscriptor?

Inicia sessió

[X]