Moment dolç per sortir a borsa
El mercat es desperta d'una llarga letargia amb una allau de debuts de companyies de sectors dispars
Els experts consideren que els preus acontenten tothom
Sembla que l'espectacular sortida a borsa d'Aena del febrer passat va donar el tret de sortida perquè un seguit de companyies de diversos sectors i dimensions hagin decidit fer el mateix pas per obtenir finançament. Els objectius també són dispars: des de captar líquid per a l'expansió fins a eixugar deute, passant per, simplement, treure més suc a les filials adormides. Si es confirmen totes les estrenes anunciades al parquet, aquest serà, des del 2007, l'any previ a l'esclat de la crisi, l'exercici en què més empreses han fet el salt a l'aparador dels inversors en renda variable. Només en un parell de casos les accions estaran a l'accés exclusiu dels inversors institucionals. En tota la resta, hi podran participar els petits inversors.
Des de principi d'any, hi ha hagut un degoteig constant: Saeta, Talgo, Cellnex i Naturhouse. I ara s'estan situant a la graella de sortida Euskaltel i pesos pesants com ara Mediapro i l'hòlding de participades de CaixaBank, Criteria CaixaHolding.
Aquesta diversitat contrasta amb la unanimitat dels experts: no és una eufòria desfermada, és el lògic aprofitament d'un context en què el mercat aporta bones perspectives d'evolució, però els preus de les accions que surten a la venda en les respectives ofertes públiques de venda (OPV) encara són assequibles per als compradors potencials, que, a més, disposen de líquid fresc a la recerca de bones rendibilitats.
Albert Grau, de l'empresa d'assessorament financer independent Argenta, explica els factors que també hi conflueixen: “Ara, el mercat de renda fixa està a la baixa, fins i tot amb interessos negatius, i continuarà així perquè tothom espera que el BCE vagi injectant liquiditat al sistema.” Al mateix temps, “els dipòsits bancaris estan donant rendibilitats ínfimes”, recorda Xavier Teixidó, director de Renta 4 a Barcelona, i és per això que “a l'inversor que vol obtenir rèdits li queda com a alternativa pràcticament única la renda variable”.
Hi ha, doncs, un potencial de compradors importants que s'aprofiten de les autovaloracions correctes que fan les empreses que surten a borsa. Arcadi Orrit, soci director d'Inverconsulting i vicepresident primer d'AIF, parla de “punt dolç”, a mig camí entre moments passats en què el mercat tocava fons sense gaires bones perspectives i situacions d'eufòria, també de mal record. Tothom té al cap grans decepcions dels valors reals –fonamentals segons la terminologia borsària– de moltes empreses que van ser sobrevalorades i van contribuir a les successives bombolles que han afectat l'economia.
Oportunitats
Al darrere del diner que aflora ara per adquirir accions potser hi ha el fet que el BCE mantingui una política de tipus baixos. Algunes veus creuen que no és del tot casual que tantes OPV s'escaiguin en un any electoral. Però, per Grau, d'Argenta, el que és segur és que, “amb les dades a la mà, estem en el camí del creixement, tot i els desconcerts que es poden anar produint”. El diner, doncs, “busca les oportunitats, i els inversors aprofitaran un calendari de sortides a borsa que moltes empreses potser ja tenien predissenyat”.
Segons Teixidó, el preu, en aquest cas sinònim de valor de l'empresa, és una de les claus: “El fet que els tipus estiguin baixos no necessàriament ha d'engrescar més els inversors, que poden destinar el seu líquid a empreses que ja estan cotitzades i, en aquest sentit, tant és agafar posició a Abertis, que ja és a borsa, com a Cellnex, la seva filial, que hi acaba de debutar.” La qüestió és que el preu sigui correcte per al que ven i acceptable per al que compra.
Orrit puntualitza que cal no deixar-se enlluernar per la primera impressió de l'empresa el dia del seu debut. “Amb una empresa que comença a cotitzar, l'OPV sol anar bé, perquè sempre hi ha demanda insatisfeta.” Serà després, quan al mercat secundari, és a dir, a la borsa, els inversors podran “forçar posicions i definir més l'interès per la companyia”. Així doncs, per saber si les empreses que van aterrant al parquet tindran èxit o no en la seva iniciativa, caldrà deixar que la rebuda inicial se sedimenti amb perspectiva.
Com a última i inevitable reflexió, o més aviat com una alerta, es pot subratllar la que exposa Teixidó, i és que, tot i que “l'inversor ha après alguna lliçó d'aquesta crisi, i això és important, la memòria és curta”.
La filial de renovables d'ACS
La divisió d'energies renovables d'ACS va arribar a borsa al febrer, en una estrena agredolça de pujada amb caiguda final. El grup va col·locar un 51% del capital i ofereix una aposta molt forta pel dividend per acció (que serà, segons preveuen, el segon més alt de la borsa espanyola). Aquesta estratègia es basa en un ambiciós pla de creixement.
Cotitzar per continuar creixent
Segons Jaume Roures, la sortida a borsa és un pas natural per a la productora catalana de continguts audiovisuals, ara que acaba de reestructurar el seu deute. Tot i aquest compromís adquirit amb els accionistes, els responsables de Mediapro es declaren pendents del mercat abans de prendre la decisió definitiva.
Els trens s'estrenen amb frenada
La fabricant de trens va ser la creu de l'èxit de Cellnex, ja que, tot i estrenar-se el mateix dia al parquet, les accions de Talgo es van desplomar fins a un 12% i van tancar un 9% per sota del preu de sortida. El seu nucli dur, format per Pegaso Rail (Trilantic Capital Partners), la família Oriol i el fons de capital risc MCH, va treure al mercat un 49% del grup.
L'operadora basca de telefonia
Prepara la sortida al juny, amb una capitalització prevista de 1.500 milions. Els seus accionistes són Kutxabank (49,9%) i els fons de capital risc Investindustrial i Trilantic, que en posseeixen conjuntament un 48,1%. El grup ha passat moments durs en els últims anys després d'una sentència que l'obligava a pagar 222 milions a Orange.
La branca de patrimoni de Sacyr
Sacyr, un dels gegants del parquet, controla un 99,5% de la seva filial de patrimoni, que els experts del mercat valoren en uns 500 milions d'euros. Ha previst sortir a borsa mitjançant una operació “acordió”. Últimament, però, els responsables de Testa han comentat que no és l'única opció i que potser es limitaran a buscar un soci.
Una operació aturada i en ‘stand-by'
El grup va fer avortar l'operació de sortida a borsa, que havia de ser al febrer, per les fortes discrepàncies en la seva valoració. Isolux té en el plat negatiu de la balança unes pèrdues de 38 milions el 2014 i altres problemes financers. Ara per ara, el grup d'energia, construcció i serveis, que ja va intentar cotitzar el 2007, continua sense data per fer-ho.
La dietètica desembarca al mercat
Va començar a cotitzar el 24 d'abril i va col·locar un 25% del seu capital a 4,8 euros per acció, el preu mínim del rang previst, de manera que la capitalització de sortida va ser de 288 milions. La companyia té pensat posar especial accent en el repartiment dels dividends, als quals destinarà, segons ha anunciat, un 80% dels beneficis.
Les ‘telecos' d'Abertis triomfen
Va debutar el 7 de maig amb molt d'èxit, fins al punt que els col·locadors van ampliar l'abast de l'OPV, que anava destinada a inversors institucionals. Entre els que van adquirir paquets més significatius, a més d'Abertis, que en té el 34%, hi ha Criteria, l'hòlding de La Caixa, amb un 4,6%, i d'altres com el fons nord-americà BlackRock i Credit Suisse.
La grossa: l'hòlding de CaixaBank
Reforçar el capital amb fons frescos i separar de manera molt definida el negoci financer de les participacions industrials serien, segons els observadors, dos dels motius d'aquesta sortida a borsa, que hauria de confirmar els pròxims mesos el consell d'administració de l'hòlding, presidit per Isidre Fainé.
Els llibres de text volen finançament
El grup de llibres escolars pertanyent al grup Prisa sembla decidit a desembarcar al parquet espanyol per obtenir prou cash per millorar la seva situació financera, que ja va haver d'emprendre dues ampliacions de capital l'any passat. El mercat la valora en un rang de fins a 1.700 milions.
Criteria, un dels plats forts
De totes les sortides previstes per als pròxims mesos, juntament amb la que ja va fer Aena, la més comentada és la de Criteria, l'hòlding de participacions industrials de la Fundació La Caixa. La seva cotització al parquet, insinuada pel president, Isidre Fainé, constituiria la segona vegada que Criteria surt a borsa com a tal, després que els responsables del grup la retiressin fa tres anys, en plena reestructuració interna. Ara, una nova reorganització aconsella als executius de CaixaBank projectar en el mercat el conglomerat de les seves participades, entre les quals destaquen el 34% de Gas Natural, el 50,1% d'Agbar i el 19,2% d'Abertis, entre altres empreses. Alguns observadors creuen, tanmateix, que CaixaBank podria acabar d'arrodonir el perímetre de l'hòlding, sense descartar, a parer d'Albert Grau, d'Argenta, noves adquisicions.