Societat
MARTÍ ROIG MARIMÓN
CUINER. FA TRENTA-CINC ANYS VA FORMAR PART DE L'EQUIP QUE TENIA CURA DE GUISAR ELS MENJARS PELS VAILETS QUE VAN ESTRENAR L 'ESCOLA RESIDÈNCIA PER A JOVES FUTBOLISTES DEL F.C. BARCELONA
“Vaig anar a fer Barça a partir dels fogons”
El directiu Francesc Segarra el va persuadir perquè ajudés a organitzar la cuina de la Masia
Convençut que els èxits i la consolidació del joc de l'equip es deuen als futbolistes sortits del planter
RECORDS ENTRE PILOTES I FOGONS
En Martí Roig conserva amb gran estima des d'un quadre signat pels jugadors de l'escola de futbol de la Masia del 1981, així com pilotes o un banderí del FC Barcelona signats personalment pels jugadors professionals de l'època, com Maradona o Urruti, fins a una carta d'agraïment signada pel president Josep Lluís Núñez, que guarda emmarcada.
En aquella època, en Jordi Roura era un vailet que jugava en el juvenil. Ara és el director del futbol de base del Barça
La il·lusió del president Josep Lluís Núñez era convertir la Masia en una escola que formés futbolistes i persones
Contràriament als seus dos fills, que van arribar a categoria nacional de futbol en una època que el Futbol Club Vilobí vivia un moment esplèndid per la seva bona estructuració, sobretot en el futbol formatiu, en Martí Roig s'explica tot recordant la seva infantesa i joventut: “Jo era força dolent remenant la pilota.” En canvi, sí que ben aviat va tenir clar que volia remenar els fogons. Nascut a Sant Martí Vell el 29 de novembre del 1945, quan tenia 15 anys ja va anar d'ajudant de cuina al restaurant Ca la Nieves, de l'Escala. Al cap de tres anys, entra a formar part, ja com a cuiner, de l'equip de cuina de l'hotel Aiguablava, que tenia en Josep Dalmau com a xef. Deu anys més tard, passava a liderar la cuina, com a xef, de l'hotel Tamariu. “De l'hotel Aiguablava se'n sortia preparat per poder estar al front de les millors cuines”, certifica el mateix Martí Roig. El cas és que quan ja feia uns vuit anys que era a l'hotel Tamariu, va conèixer Francesc Segarra i Molons, integrant de la junta directiva del FC Barcelona, presidida per Josep Lluís Núñez. Segarra Molons era llavors el director de la Masia i, segons el cuiner Roig, “el pare espiritual de tota aquella mainada”.
Com va anar que es convertís en el cuiner assessor de la Masia?
El senyor Francesc Segarra era client de l'hotel Tamariu des de feia molts anys, tenia una molt bona amistat amb els propietaris, i li agradaven molt Tamariu i tot el seu entorn. El cas és que quan es va posar en marxa la Masia, com que em coneixia personalment i professionalment, em va demanar si volia anar uns dies a Barcelona, que hi havia un matrimoni per fer de conserges, i els ajudaria a la cuina. I tot i que la dona ja sabia cuinar, li havia d'ensenyar el que jo sabia, perquè hauria de cuinar per a molta gent, i a organitzar la cuina del que havia de ser la residència de nens futbolistes. Perquè el senyor Segarra em va dir que el Barça volia fer una escola de futbol. En aquells inicis només hi havia divuit o dinou vailets.
Li devien fer una bona nòmina...
Res. Era tanta l'amistat que tenia amb el senyor Segarra, que no hi vaig anar amb cap nòmina ni vaig cobrar res. Les vacances que tenia a finals d'estiu les vaig destinar a anar a fer Barça des dels fogons. Ho vaig fer perquè m'agradava. Això sí, en plegar, quan me'n vaig tornar a Tamariu, em van fer diversos regals d'agraïment i em van dir que, si mai necessitava el que fos, tenia les portes obertes. I la veritat és que sempre hi he continuat mantenint una molt bona relació. Posteriorment, en el decurs de tres o quatre anys, mentre encara hi havia els que havia conegut, hi anava per Nadal a portar molsa i estris per fer el pessebre. Actualment hi vaig com a soci del Barça. Gràcies a l'ampliació que va fer en Núñez, en som socis la meva dona, jo i el meu fill.
I quins guisats els va ensenyar?
Un bon arròs, sopa de peix, estofat, macarrons, la manera de fer un bon sofregit... coses típiques de la cuina catalana. Preparar menjars de dieta equilibrada.
Qui decidia els plats que s'havien de cuinar?
Qui establia els menús i el tipus de menjar de la mainada era el doctor Bestit. La dieta era una programació que ens donaven els metges del Barça. Fins i tot la quantitat de llet que havien de beure abans d'anar a dormir i les hores de descans que havien de tenir. Tot estava preparat de manera molt estructurada i amb disciplina. Els dies de partit el menú solia ser de pasta, com ara fideus o macarrons. I abans d'anar a dormir, un got de llet. Ningú a dormir sense haver pres un got de llet.
Quant temps s'hi va estar?
Doncs els dos mesos de vacances que tenia a l'hotel. Tot i que em van oferir quedar-m'hi, jo ja tenia el compromís amb l'hotel Tamariu en haver donat la paraula que hi continuaria com a xef. I he de dir que hi vaig treballar trenta-tres anys i em sento molt orgullós d'haver-ne estat el xef durant més de tres dècades.
Hi havia algun nen de les comarques gironines en aquell primer any de la Masia?
Sí, l'Esteve Fradera, de Santa Coloma de Farners; en Jordi Roura, de Llagostera, i en Joan Manuel, de Besalú. Els de Girona sempre menjàvem plegats i en Roura encara se'n recorda molt, d'aquella època que vam conviure. Després de trenta-quatre anys ens vam veure fa tres mesos en la Trobada de Penyes de la Federació Empordà Catalunya Nord, a Torroella de Montgrí. Quan estàvem a la Masia, en Jordi Roura era un noi que llavors devia tenir catorze o quinze anys. I ara, trenta-quatre anys després, és el director del futbol de base del FC Barcelona, i ha format part de l'equip tècnic dels millors anys futbolístics de la història del Barça. Com a jugador, va ser una llàstima que es lesionés greument només de debutar amb el primer equip i això li tallés la carrera de futbolista.
Quin altre jugador hi havia, en aquell temps, que hagi debutat al primer equip?
Ostres... A més d'en Fradera i en Roura, l'Amor, en Covelo, Rojo, Viñals, Sergi López, Nayim... No ho sé, no ho recordo ara exactament... [I perquè jo mateix intenti treure'n l'entrellat, m'ensenya el quadre que li van regalar quan va finalitzar la seva estada a la Masia. El cas és que no acabo de poder llegir prou bé les signatures, però alguna sí que queda clara, com la de Moratalla o Milla, per exemple. I prossegueix.] El que sí que recordo és que l'Àngel Pedraza, quan jo hi vaig arribar, acabava de debutar amb el primer equip. Va ser el primer jugador sortit de la Masia. Després, posteriorment, hi va haver Fradera, Milla i Amor.
Què el va sorprendre, tot observant des dels fogons?
Doncs potser una cosa que en aquells moments era, almenys per mi, nova. Van fer venir un àrbitre de la federació catalana, en Pintado, perquè els ensenyés les regles del joc i més endavant no protestessin sense fonament en el decurs dels partits. Hi ha molts jugadors que no el saben, el reglament. Em va semblar que tota aquella organització era realment una escola de futbolistes. En Pintado em va regalar un llibre. I és que tothom que venia per allà enraonava amb tothom. L'ambient que s'hi respirava era molt familiar, sense pretensions.
Quin llibre li va regalar l'àrbitre Carles Pintado?
Era el reglament de futbol. És que en alguna ocasió que havíem parlat, jo li havia explicat que a vegades arbitrava vailets, de manera informal. I em va dir que, encara que fos de manera informal, calia que ho fes sabent el que feia. Que era una manera d'ajudar a mantenir les bones formes en el futbol. I és cert, i així jo també vaig aprendre les regles del joc. Ara, no et pensis... Una cosa és saber-les i l'altra, aplicar-les adequadament, eh?
Com era un dia qualsevol per a aquella mainada?
S'aixecaven una hora abans d'anar a col·legi, i havien d'esmorzar el que estava estipulat pel doctor Bestit. Molt suc de fruita i molta llet. I quan tornaven de classe, abans d'anar als entrenaments, primer de tot havien d'estudiar, allà a la Masia. Hi havia molta disciplina i els pares podien estar ben tranquils i venir a veure els seus fills sempre que volien. Respectant, això si, els horaris d'estudis o d'entrenament. El més estricte era que els nanos estudiessin. Els feien anar als millors col·legis. I una cosa era sagrada, ningú podia sortir una vegada havien tocat les deu del vespre. Era, tal com et deia, un ambient molt familiar.
Què vol dir?
Doncs que hi havia un grup de persones com en Josep Mussons, que era el president del futbol de base, el mateix Francesc Segarra que ja t'he esmentat anteriorment, l'Oriol Tort, que era una de les ànimes del projecte, el doctor Bestit, o en Nicolau Casaus, que a vegades venia. I no hem d'oblidar en Laureano Ruíz, que també va ser una persona molt important. És a dir, gent amb una sensibilitat molt gran per a l'educació esportiva i formació de persones. Eren els responsables que funcionés i tirés endavant la il·lusió del president Núñez. Recordo que una vegada va venir personalment i va fer un discurs als nens: “Mireu, potser el dia de demà no arribareu al primer equip del Barça. Però feu una cosa, estudieu. Ja sigui una carrera o un ofici, però que quan sortiu d'aquí sigueu homes de profit, i el dia de demà podreu dir que el Barça us ha ensenyat a ser persones.” Abans de tot, educació i formació. Aquesta era la mentalitat i filosofia que es portava a la Masia. Si més no, quan jo era allà.
Hi creu molt amb el que representa la Masia, veritat?
I tant que sí! L'èxit del Barça d'ara ve d'aquella vintena que van començar, d'aquella gent, d'aquells pioners, que ara ningú se'n recorda. I et diré una altra cosa, en Núñez era més humà del que molta gent es pensa. Era molt bona persona. I en Mussons, i en Segarra, i el doctor Bestit... Hi havia un equip de gent formidable. El director, en Segarra, cada dia era al seu despatx treballant de valent i estant al corrent de tot el que passava.
D'aquest equip de gent, hi havia algú que encara estigui vinculat al Barça?
Ostres, i tant! El que llavors portava els comptes. Era com el secretari particular del senyor Segarra. Quan un vailet necessitava anar a casa seva, ell gestionava el permís. Era en Carles Naval. El que ara és el delegat del primer equip. Per això és tan bon delegat. Pensa que tots aquests de casa que estan jugant ara, com en Messi, l'Iniesta i d'altres, quan necessitaven alguna cosa estant a la Masia, era en Carles qui els ho solucionava. I en el primer equip no ha tingut mai cap problema amb cap dels jugadors.
I què l'ha fet més content?
Veure com a la gala de la FIFA del 2011 Guardiola lliurava la Pilota d'Or a Messi i estava acompanyat per en Xavi i l'Iniesta, que havien estat finalistes. Tots ells, sortits de la Masia. És un orgull que això hagi pogut passar.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
