El director de cinema Vicente Aranda ha mort als 88 anys, segons ha informat aquest dimarts l'Acadèmia del Cinema espanyol. Nascut a Barcelona el 1926, Aranda va estar vinculat a l'escola de Barcelona, que va ser font d'expressió estètica en el cinema dels anys 60. El cineasta ha dirigit pel·lícules com El Lute, camina o revienta” (1987), Amants (1991), La Passió Turca (1994) o Joana la Boja (2001). Precisament amb la pel·lícula 'Amants', Aranda va obtenir el premi Goya a la Millor Pel·lícula.

Director fetitxe d'actrius com Ana Belén, Victoria Abril o Paz Vega, va néixer a Barcelona el 9 de novembre de 1926, era Premi Nacional de Cinematografia 1988 i les seves cintes, moltes d'elles d'alt contingut eròtic, han rebut diversos Premis Goya, entre ells el de millor direcció i millor pel·lícula per Amants, el 1991.

Des de molt jove va treballar en diferents oficis fins que, el 1949, va emigrar a Veneçuela. Allà va treballar per a empreses nord-americanes. Va tornar a Espanya el 1956. Va intentar ingressar a l'Escola de Cinema, però en tenir batxillerat, no va poder matricular-se. Va abandonar Madrid i va fixar la seva residència a Barcelona.

A la Ciutat Comtal va començar la seva carrera com a realitzador i, després de diversos intents, va debutar com a director el 1964, al costat de Romà Gubern, amb la pel·lícula Brillante porvenir, de la qual va ser també productor.

Durant la dècada dels seixanta va col·laborar a diverses pel·lícules, principalment com a ajudant de direcció, com Los felices sesenta i El último deseo.

Encara que la seva primera pel·lícula no va tenir notorietat, “Brillante porvenir” (1965), malgrat inscriure's en l'anomenada Escola de Barcelona, amb el seu segon film com a director, Fata Morgana (1966), va obtenir un gran èxit de la crítica.

A continuació va realitzar, entre d'altres, les pel·lícules següents: Las crueles (1969), La novia ensangrentada” (1972), Clara es el precio (1974), Cambio de sexo (1977), La muchacha de las bragas de oro (1979), adaptación de la novela de Juan Marsé; i Asesinato en el Comité Central (1982) -de la novel·la homònima de Manuel Vázquez Montalbán-.

També Fanny Pelopaja (1984), El crimen del capitán Sánchez, dins de la sèrie de televisió La huella del crimen, Tiempo de Silencio (1986) -basada en la novel·la de Luis Martín Santos- i El Lute, camina o revienta” (1987) i El Lute, mañana seré libre (1988).

Amb El Lute, camina o revienta va ser nominat com a millor director als Premis Goya el 1988. Per aquesta pel·lícula i pel conjunt de la seva obra va obtenir el Premi Nacional de Cinematografia.

El 1989 va presentar en el Festival de Cinema de Sant Sebastià Si te dicen que caí, una adaptació de l'obra de Juan Marsé.

Es va dedicar també a la televisió i amb la sèrie Los jinetes del alba, adaptació de la novel·la de Jesús Fernández Santos, va rebre el 1991 un dels premis atorgats pel Festival Internacional de Programes Audiovisuals.