A Mataró el PSC s'ha imposat com a primera força. No és dir gaire perquè només ha obtingut sis places de les vint-i-cinc en disputa, però el partit sempre podrà presumir d'un regidor més, si compta el que ha enviat al Cogul. Ja coneixen el cas: al Cogul, localitat de les Garrigues famosa per les pintures rupestres de la Cova dels Moros que són Patrimoni de la Humanitat, ha entrat a l'Ajuntament un senyor que fins que no es van obrir les urnes la nit de l'escrutini ningú no havia sentit anomenar ni havia vist mai pel poble. I si l'havien vist, perquè no és impossible que un dia s'hi deixés caure anant d'excursió o fent una ruta troglodita, no s'havia identificat. Van buscar el senyor i el van localitzar a Mataró, a cent cinquanta quilòmetres. Havia obtingut dos vots i se'l reclamava. Va resultar que el candidat ni sabia que s'havia presentat pel Cogul. El PSC, partit del qual és simpatitzant, li havia demanat les dades per si s'havia de tapar un forat en alguna llista remota que quedés curta d'efectius, i el forat finalment tapat va ser el del poble de la Cova dels Moros. L'home ha anunciat que renunciarà a l'acta i, per aquelles coses de la llei electoral que no s'entenen per més que te les expliquin, el lloc ha quedat adjudicat a la senyora que encapçalava la llista del PP, que no ha obtingut cap vot i és aliena també al poble.

A aquests aspirants a càrrecs municipals que el PSC i el PP han presentat en poblacions diferents de les pròpies se'ls anomena “fantasmes”, i han estat molt censurats durant la campanya. Ells, i els partits que han perpetrat la superxeria. El PSC i el PP diuen que ho fan perquè les persones que tenen voluntat de votar els respectius partits tinguin la possibilitat de fer-ho en els pobles on no han trobat candidats indígenes. Es veu que també hi ha pel mig unes subvencions públiques que els partits reben si obtenen regidors, però no afegirem a les històries de fantasmes, que ja són prou desagradables i fan por, les històries on actua la cobdícia i el vil metall. I tot per dos-cents cinquanta euros.

Un cop localitzat a Mataró el fantasma del Cogul, jo, si fos del PSC, em dedicaria a buscar els dos votants que han tingut al poble. Sempre es diu que en les eleccions municipals la gent vota més les persones que les sigles. Els dos censats al Cogul potser han votat l'ectoplasma de Mataró simplement per fer la guitza a la candidatura contrària. En els pobles petits, com en els grans, no hi ha res descartable. Ara: si es descobreix que han votat per amor al partit, el PSC els hauria de fer un homenatge, concedir-los una distinció, alguna cosa.