Patrimoni
La cova que no apareix
Fins a tres prospeccions s'han fet a la plaça Gran de Mataró per localitzar sense èxit una cavitat subterrània
Un manuscrit del 1737 parla d'un dipòsit per guardar aigua
Alguns testimonis hi havien arribat a baixar i, tot i que ja no són vius, ho havien explicat amb tot detall als seus fills. Per unes escales s'arribava a una gran cavitat soterrada en ple centre històric de Mataró i allà podien caminar-hi llarga estona perquè era una sala molt extensa. El que a molts els pot semblar una llegenda urbana, fa anar de corcoll des de fa més de deu anys l'arquitecte mataroní Agàpit Borràs, des que va contactar amb aquests testimonis orals. “La cova sabem que existeix i que era molt gran però no trobem per on accedir-hi”, diu convençut. L'accés que apuntaven els testimonis és ara a l'interior de la botiga de can Molas, a la plaça Gran. És per això que totes les prospeccions s'han fet a prop de la botiga aprofitant la inactivitat del mercat els diumenges i dilluns passat, que era festiu a Mataró.
Els veïns encuriosits no han faltat a la cita per saber de primera mà si existeix la cova soterrada després de tants anys de parlar-ne. L'alcalde en funcions, Joan Mora, i el regidor i historiador Ramon Reixach s'ho miraven atentament des de primera fila, però un cop més els resultats van ser decebedors. Ja s'havia buscat la cavitat amb un georadar i foradant a l'entrada de la botiga però els vuit sondatges al voltant de tota la plaça confirmaven que a sota el que hi ha és terra. “És clar que a sota la plaça no hi és i que s'hauria de buscar a un altre punt proper ”, diu Reixach. Més enllà dels testimonis orals, el que ha donat força a l'Ajuntament de Mataró per impulsar les perforacions dels darrers dies és un manuscrit del 1737 en què es detalla la cavitat.
Les prospeccions no són d'ara. Ja el 1994 es van fer prospeccions i es va localitzar un dipòsit d'oli que aquesta vegada també s'ha detectat a sota d'una de les botigues. Segons explica Borràs, les restes romanes de Mataró són conegudes però també és una de les poques ciutats que preserven les muralles medievals del segle XVI. A dins d'aquest recinte emmurallat es pensa que s'hauria construït aquesta gran cavitat com un gran dipòsit d'aigua.