Canviar perquè tot continuï igual. Ni el mateix autor d'El Gatopardo, el príncep Lampedusa, hagués pogut imaginar com la seva cèlebre frase s'ajustaria perfectament a la situació política reusenca després dels comicis del 24-M passat.

Després que durant dècades, els polítics de tots els colors de Reus es vanagloriessin de viure en l'anomenat oasi reusenc, entesa que possibilitava acords entre les diferents forces independentment de la seva presència al govern o a l'oposició, sembla que el verb pactar ha caigut en desús en el diccionari polític de la capital del Baix Camp. En tot cas, si alguna ínfima part d'aquest esperit de consens resta a la política reusenca, serà bo que s'invoqui amb urgència al llarg de l'actual setmana amb l'objectiu de dotar el consistori d'una majoria de govern que defugi l'atomització del nou consistori en què CiU (7 regidors) i la CUP (6 regidors) són els mén ben posicionats per liderar la corporació municipal. A la capital del Baix Camp, l'aritmètica ha estat tan capriciosa que, pràcticament, tots els partits tenen un paper per jugar en alguna de les sumes possibles, fet que, sorprenentment, incrementa les dificultats d'arribar a qualsevol pacte.

Sense excloure cap estratègia de darrera hora, els fets apunten que CiU repetirà l'alcaldia, però en una situació de feblesa numèrica desconeguda en els nou anteriors mandats, a excepció del curt interval entre el 9-N i l'actual, en què els convergents van trencar unilateralment el “pacte de gestió” que des del 2011 havien signat amb els populars. Un govern inèdit a la capital del Baix Camp que va acabar en divorci prematur. Res a veure amb la resta de mandats en què les majories sòlides de cara a la galeria es van complir escrupolosament.

Ara per ara, una de les poques conclusions de les reunions dutes a terme entre forces polítiques en aquesta setmana és que l'alcalde en funcions, Carles Pellicer, ha estat incapaç de sumar cap suport explícit dels altres grups i que cap altre acord ha estat tampoc possible. Tot plegat, podria conduir –per omissió– a un govern en solitari dels convergents si no hi ha cap modificació de darrera hora. O el que és el mateix: Lampedusa en estat pur. Per la seva banda, el partit sorpresa de les eleccions, la CUP, tampoc ha aclarit si entomarà el repte de presidir el plenari ara que les urnes els ha donat la victòria moral i els ha deixat gairebé a tocar de la federació nacionalista.

Pendents encara d'una reunió que se celebrarà aquesta setmana, sembla que la suma sobiranista entre CiU, la CUP i ERC (15 regidors) es descarta per incompatibilitat de programes i estils en la gestió estrictament local. La CUP, a més, ha ignorat l'oferta que van efectuar els socialistes liderats per Francesc Vallès perquè poguessin assolir l'alcaldia reusenca. Tampoc té gaires possibilitats de materialitzar-se la proposta efectuada per Ara Reus (2 regidors), perquè un acord entre la seva formació, CUP (6), PSC (4) i ERC (2) manllevi l'alcaldia a Pellicer. Si fos així, la reunió promoguda per Jordi Cervera aquesta setmana acabarà aclarint els dubtes sobre aquesta alternativa que pràcticament ningú veu amb entusiasme.

Pel que fa a les forces que han entrat de nou a l'Ajuntament, els reconquerits dos regidors d'ERC supediten tota la seva acció a l'escenari sobiranista amb CiU però sumant també la CUP. El cert és que un acord únicament entre CiU i ERC (9 regidors) quedaria força lluny dels 14 desitjats vots de la majoria del plenari.

Mentrestant, una de les formacions que ha entrat amb força al consistori, Ciutadans amb 4 regidors, s'autoexclou de qualsevol pacte amb Pellicer i l'anima a governar en solitari. Finalment, fora de tota centralitat, el PP viu des de la discreció el seu ensorrament que l'ha convertit en només quatre anys de partit de govern local a força marginal en el plenari i absent de totes les travesses polítiques.

Tot plegat, un guió polític que podria haver escrit perfectament l'escriptor sicilià i que deixarà Pellicer, si no es modifica cap postura, al capdavant d'una majoria precària i incòmoda per governar Reus de nou.