Les mil i una Maria de la Pau
Maria de la Pau Janer publica ‘Quan siguis lliure', la primera novel·la en sis anys amb la dóna com a eix
Hi ha dos temes principals en la darrera novel·la de Maria de la Pau Janer, Quan siguis lliure (Columna): un és la solidaritat entre dones. La capacitat que mil i una dones puguin ser una de sola i ajudar-se entre elles a conquerir espais de llibertat. “Normalment és parla que la dona és la pitjor enemiga de la dona, però també, quan hi ha amistat, una dona pot fer qualsevol cosa per a una altra.”
Aquesta idea tractada en una història contemporània s'entrellaça amb un relat del passat que té la dóna també com a protagonista: els contes orientals de Les mil i una nits. Les narracions dels dos temes queden lligades perquè a la part de la novel·la que transcorre en temps actuals, i que passa a Barcelona, Aroa, la protagonista, és descendent de les dones que intervenien en el clàssic relat oriental. Com ha succeït també centenars d'anys abans, Aroe viu a la gàbia d'or que representa estar en un harem. Fuig de tot això, però ha d'enfrontar-se a molts esdeveniments. Ha de pagar el preu de la seva llibertat.
La dona és, per tant, la protagonista d'aquest llibre que Janer aprofita per aportar dades noves a la vida de Xahrazad, la dona que, condemnada a morir de matinada, explica un conte amb final incert per poder continuar amb vida un dia més. “Jo havia llegit Les mil i una nits de joveneta i mai em vaig arribar a imaginar que un dia entraria en el llibre per aportar un aspecte que vaig detectar: a banda que cada nit explicava un conte, no sabíem res del que feia Xharazad la resta d'hores. Jo he intentat reconstruir la seva vida”, va explicar ahir Janer en una trobada amb la premsa.
Temps per escriure
Quan siguis lliure és la primera novel·la que publica Maria de la Pau Janer després de sis anys, quan va treure Cartes que sempre he esperat. “La meva primera novel·la la vaig escriure amb 19 anys i sempre he tingut com una pressió que m'he marcat jo mateixa per escriure. Ara me l'he volgut treure de sobre. Després de guanyar el Planeta, vaig començar a adonar-me que volia prendre'm el temps que calgués per escriure un llibre. Amb aquest he necessitat sis anys i he aconseguit conservar l'entusiasme i no perdre la paciència.” Per escriure aquest llibre, Janer ha hagut de recórrer a molta documentació per conèixer ben bé com són els harems, i a fer força treball de camp. “Vaig demanar poder reunir-me amb internes de la presó de dones a Palma. Primer els costava obrir-se, però finalment van acabar vencent el recel inicial.” Les visites setmanals al final han durat dos anys.
Genocidi cultural
Ahir, Janer, que havia donat suport al PP quan l'encapçalava Jaume Matas,- va comentar l'actual situació política a les Illes com a conseqüència de les anteriors eleccions: “M'ha sorprès gratament la capacitat de reacció dels mallorquins.” Segons la seva opinió, el govern de José Ramón Bauzá és l'artífex d'un genocidi cultural terrible”, i va mostrar la seva convicció que si hagués governat quatre anys més “el català hagués desaparegut de Mallorca”.