cultura

Qüestió de llengües diferents

Najat El Hachmi guanya el premi BBVA Sant Joan amb ‘La filla estrangera', una reflexió sobre la identitat i la llibertat

La novel·la, de to autobiogràfic, es presenta com un reconeixement
a la figura de la mare, analfabeta

Quan va guanyar el premi Ramon Llull amb L'últim patriarca, el 2008, va haver-hi un terrabastall: una immigrant obtenint el guardó que duu el nom de l'insigne filòsof, increïble! Doncs bé, ara aquesta catalana d'origen marroquí, Najat El Hachmi, torna a merèixer un altre dels premis literaris més lluïts de les lletres catalanes: el premi BBVA Sant Joan.

Dotat amb 35.000 euros, el premi ha distingit La filla estrangera, una novel·la en forma de monòleg. La protagonista és una jove que ha acabat l'institut i viu amb la seva mare en una ciutat interior. Ha de decidir què fa, si marxa a viure a Barcelona per iniciar una nova vida o es queda i accepta un matrimoni arreglat amb el seu cosí. “És una reflexió sobre el vincle amb la mare, que és immigrant. La protagonista es planteja si es queda o surt de la immigració, i això implica qüestionar-se quins són els seus valors, i també el seu paper com a hereva d'aquesta immigració i de persones que van fer molts sacrificis perquè ella estigui on està”, explica l'escriptora.

Tot i que hi ha un reconeixement a la mare, El Hachmi no veu la novel·la com un homenatge a aquesta figura materna. Tanmateix, avança que en la pròxima novel·la ampliarà la visió de la història per centrar-la en la mare i el seu recorregut. Aleshores serà un homenatge en tota regla.

Malgrat els paral·lelismes evidents, l'escriptora adverteix que no és la seva història, sinó “una novel·la”. Pel que fa a la ciutat on s'ambienta la història, tampoc surt esmentada, però per una sèrie de referències –noms de carrer, espais, etc.– es pot deduir fàcilment que es tracta de Vic, on va anar a parar Najat El Hachmi amb 8 anys procedent del seu Beni Sidel (Marroc) natal.

“La protagonista és una bona alumna, té un potencial intel·lectual important, i tothom li diu que pot fer el que vulgui, però això, juntament amb el seu plaer per la lectura, sembla allunyar-la de la mare, que és analfabeta.”

La llengua, el mur

Amant de Mercè Rodoreda i de la literatura catalana en general, la jove escriptora assenyala que l'obra conté una reflexió sobre la llengua mateixa: “Ella pensa en català, mentre que la llengua de la seva mare és diferent, i això les allunya.”

Najat El Hachmi (1979) va debutar amb Jo també sóc catalana (2004). Després van venir L'últim patriarca (2008) i La caçadora de cossos (2011). Actualment és col·laboradora d'El Periódico.

El premi, convocat per la Fundació Antigues Caixes Catalanes i el Grup BBVA, es va lliurar ahir en un acte presidit per la presidenta del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert. El jurat estava integrat per Melcior Comes, guanyador la passada edició amb Hotel Indira; Jordi Coca; Pere Gimferrer; Giuseppe Grilli, i el secretari i director de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859, Joan Carles Sunyer.

L'obra guanyadora sortirà publicada al setembre vinent amb Edicions 62, i es presentarà en el marc de la Setmana del Llibre en Català.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia