Barcelona, número 2 global en despesa turística per habitant
Els visitants aportaran uns 12.391 milions d'euros el 2015 segons un nou estudi
El diners generats per la indústria amb relació a la població, potencial problema estructural de l'economia pel pes massa determinant
L'èxit turístic de la marca Barcelona continua sense aturador. Cada visitant que hi sojorni durant el present 2015, almenys una nit, es gastarà una mitjana de 2.472 euros amb relació al nombre dels residents. En total, la xifra que obtindrà Barcelona per ingressos relacionats amb l'activitat turística durant el 2015 serà, gairebé, de 14.000 milions de dòlars, 12.391 milions d'euros.
Totes dues dades apareixen en l'estudi Global destination cities index, elaborat pels economistes Yuwa Hedrick-Wong i Desmon Choong per al MasterCard Center for Inclusive Growth, divisió de recerca del gegant nord-americà de serveis financers. El mateix estudi situa Barcelona com la ciutat número 12 en el rànquing del turisme mundial.
El primer paràmetre esmentat, la despesa, fa de la capital catalana la segona ciutat del món a partir de la despesa de cada turista per resident, mentre que la situa en el sisè lloc en relació amb el volum total dels ingressos que genera la indústria. Només la ciutat de Dubai supera Barcelona quant a l'esmentada despesa dels turistes per resident. En aquest cas, però, la diferència és de gairebé el doble, ja que la cada vegada més popular capital dels Emirats Àrabs Units dobla pràcticament els diners que els visitants es deixen a Barcelona, ja que arriba als 4.131 euros per cadascun dels habitants. Per sota se situen capitals com ara Singapur i Londres.
Pel que fa als ingressos totals, les cinc urbs que superen Barcelona són, per aquest ordre, Londres (17.880 milions d'euros d'ingressos), Nova York (15.400), París (14.690), Seül (13.290) i Singapur (12450).
L'anàlisi d'aquesta escala d'ingressos totals, i sempre tenint en compte el nombre de residents, és molt significativa, en tant que revela un problema o, si més no, un potencial problema d'ordre estructural de l'economia barcelonesa i catalana en general: el turisme gairebé com a monocultiu. Ja que el pes del que ingressa Londres en relació amb la seva població (8,4 milions d'habitants), o Nova York (8,4), o París (2,4), o Seül (10,5), o Singapur (5,4), és infinitament més petit que el pes que té per a Barcelona, amb només 1,7 milions d'habitants.
Debatut i criticat l'èxit turístic de Barcelona per uns, a causa de l'impacte massa agressiu sobre determinades àrees de l'urbs, i els desequilibris que genera, i elogiat per uns altres, en tant que hi veuen un sector clau per a la recuperació de l'economia local i la del país, l'anàlisi de MasterCard projecta bones perspectives de futur. D'acord amb el treball de Hedrick-Wong i Desmon Choong, al llarg del 2015 passaran per Barcelona 7,63 milions de persones, un 2,9% més que el 2014, quan el nombre de visitants va arribar a 7,42 milions.
Aquesta mateixa setmana, però, aquestes dades han estat revisades a l'alça per Turisme de Barcelona, que va oferir un balanç dels primers mesos de l'any i del 2014. Jordi Williams Carnes, director general de l'organisme, va assegurar dimecres que durant l'estiu que tot just comença el creixement del nombre de visitants a la ciutat podria arribar al 5% en relació amb l'exercici passat i que en tancar l'any es podria superar el nombre rècord de 7,8 milions de visitants i les 17 milions de pernoctacions del 2014, xifres que varien lleugerament de les de l'estudi de MasterCard però que, en resum, prediuen una gran bonança per al sector.
LES XIFRES
Entre la regulació i la mort per l'èxit
Un parell de setmanes després de la victòria de la coalició BCN en Comú en les municipals a la ciutat de Barcelona, el setmanari The Economist publicava un article en què alertava del risc que l'èxit turístic acabi ofegant la capital catalana. El títol era molt significatiu: “Ningú no hi va més; és massa ple.”
La tesi del comentari, que prenia com a referència un text de l'agència d'informació econòmica Bloomberg, assegurava que la ciutat que ara ja governa Ada Colau fa front a un seriós dilema. Barcelona, s'hi llegia, pot ser “envaïda” pel turisme i es pot “convertir en poc més que un parc temàtic.” I els crítics amb Colau, i la seva visió no gaire amable del turisme, haurien de prendre nota que The Economist hi afegia que l'alcaldessa no va desencaminada. Per què? Perquè “com qualsevol visitant pot testificar, als estrets carrers del Gòtic un es pot sentir com al metro de Londres en l'hora punta”. O que “els edificis de Gaudí que s'han de visitar tendeixen a estar amagats darrere de fileres de turistes amb càmeres”. O encara que “en certes èpoques de l'any, les platges poden ser invisibles sota els rectangles encoixinats de les tovalloles”.
Sens dubte, els creuers han contribuït a l'èxit turístic de Barcelona. Però algunes xifres de caràcter macro tenen una segona lectura. Els creuers, per exemple. A Barcelona hi arriben 2,5 milions de persones l'any per aquesta via. La despesa que fan, però, és mínima, ja que acostumen a esmorzar i sopar a bord. En canvi, però, saturen el centre. ¿Podria el nou equip municipal proposar mesures com la que Venècia va prendre l'any passat –en estudi i pendent d'aprovació per part del govern de la República Italiana– de prohibir atracar al port grans vaixells de creuer? Com es podria fer sense semblar hostil al turisme? L'equilibri és la clau en un negoci amb molts interessos en joc: també el de cent mil llocs de feina directes.