La llei Wert es va estrenar el curs que es va acabar ahir en els cursos senars de primària i s'estendrà a partir del setembre a tota l'etapa i a primer i tercer d'ESO i primer de batxillerat. Ho farà, però, més qüestionada que mai després que el 24 de maig el PP perdés el poder en la majoria de les comunitats autònomes i quan falten pocs mesos per a unes eleccions estatals en què la majoria dels partits duran en el seu programa la derogació de la llei orgànica per a la millora de la qualitat educativa (Lomqe).

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ja va avisar fa uns dies: “Les dotze comunitats no governades pel PP representem el 70% de la població de l'Estat, i ara, a diferència del que passava quan només n'érem cinc, podem convocar la Conferència Sectorial d'Educació.” De fet, Rigau ja s'ha posat en contacte amb el responsable d'educació del PSOE per buscar una data, al juliol, per fer la reunió i plantejar una paralització o, si més no, un alentiment en l'aplicació de la llei Wert.

Les comunitats autònomes no tenen la potestat de derogar una llei estatal com la Lomqe, però com que tenen transferides les competències en educació, tenen un cert marge per esmorteir-la o dilatar-ne l'aplicació. De fet, el Ministeri d'Educació va haver de cedir a la pressió de molts territoris, fins i tot alguns de governats pel seu mateix partit, i ajornar la posada en marxa de la reforma educativa. En els últims dies, el govern espanyol ha tocat el crostó a Catalunya i el País Basc per la seva “inacció” a l'hora de desenvolupar el nou currículum de secundària, una passivitat que Ensenyament nega.

A Catalunya, la suavització de la llei Wert ha estat l'estratègia que ha aplicat aquest curs el Departament d'Ensenyament per no apartar-se del rumb pedagògic que s'ha seguit en els darrers anys, basat en l'aprenentatge per competències.

Així, per exemple, la matèria de coneixement del medi, que la Lomqe obliga a desdoblar en dues assignatures avaluables per separat (ciències socials i ciències naturals), a Catalunya es continua treballant de manera conjunta, encara que els mestres posin dues notes. El govern també ha mantingut la presència en el currículum de matèries com ara la música i les arts plàstiques, relegades a assignatures específiques en la llei Wert. El govern català, en canvi, ha hagut de claudicar en la implantació de la religió com a assignatura d'oferta obligatòria (juntament amb la matèria alternativa) i avaluable.

El principal problema, però, es produirà a secundària, ja que la Lomqe preveu una revàlida a quart d'ESO i una altra a segon de batxillerat que es començarà a aplicar el curs 2016/17 i tindrà efectes acadèmics el curs següent. Amb aquestes proves idèntiques per a tots els territoris de l'Estat, el ministeri pretén assegurar-se que els alumnes segueixin, de manera estricta, el seu currículum.

La primera d'aquestes proves es farà a sisè de primària el curs vinent, tot i que no tindrà efectes acadèmics. Tot això, si la llei Wert, l'autor de la qual diuen que té els dies comptats al govern espanyol, no és derogada abans.