Estivill es nega a parlar sobre les seves causes al Parlament
L'exjutge condemnat per extorsió a empresaris nega tenir relacions amb l'expresident Pujol ni amb el seu entorn
L'eurodiputat de Cs Javier Nart, l'exregidor del PP a Sabadell Jordi Soriano i l'expert fiscal Antoni Duran-Sindreu tanquen la ronda de compareixences de la comissió d'investigació del frau fiscal
L'exjutge Lluís Pasqual Estevill s'ha negat aquest dilluns a respondre les preguntes dels diputats del Parlament sobre les diferents causes judicials en què ha estat implicat i negat tenir cap relació amb l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol ni amb l'entorn d'aquest.
Estevill va ser condemnat el 2005 a 9 anys de presó per suborn, extorsió, prevaricació i detencions il·legals en el marc d'una trama d'extorsió judicial junt a l'advocat Joan Piqué Vidal.
L'exjutge ha comparegut avui davant la comissió d'investigació del Parlament sobre el frau, l'evasió fiscal i la corrupció però s'ha negat a parlar dels casos en què ha estat involucrat. “Sobre el que s'ha jutjat no es pot tornar, no hi ha res a opinar”, ha sentenciat.
Tampoc ha explicat les circumstàncies exactes en què es va produir el seu nomenament l'any 1994 com a vocal del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) a proposta de CiU, per més que els diputats han insistit en intentar saber què hi havia darrere i si hi tenia connexions amb la federació nacionalista. Això sí, ha negat haver estat designat a canvi de no imputar polítics convergents com Macià Alavedra o Miquel Roca Junyent.
Sobre les seves relacions amb l'expresident Jordi Pujol, s'ha limitat a apuntar que havien estat molt poques, però ha destacat que era “un gran president per a Catalunya”. Estevill no ha volgut valorar la confessió de l'expresident sobre els diners amagats a l'estranger durant més de 30 anys i ha carregat contra “el menyspreu a la presumpció d'innocència” en la causa contra Pujol.
Segons ha dit, tampoc va mantenir molts contactes amb l'exconseller Macià Alavedra però ha reconegut que va sopar una vegada amb ell per “motius professionals”.
Fins i tot ha negat haver tingut lligams amb Piqué Vidal tot i haver estat condemnat en el mateix cas que ell. En aquest sentit, ha afirmat que durant anys ni el saludava.
Nart no aclareix quan va regularitzar el seu compte a Suïssa
Aquest dilluns també ha comparegut davant la comissió d'investigació l'eurodiputat de Ciutadans (Cs) Javier Nart, que ha defensat que el seu compte a Suïssa va ser “declarat, regularitzat i repatriat” sense que l'Agència Tributària detectés incidències. Ara bé, no ha aclarit quan es va produir la regularització, de manera que subsisteix el dubte de si es va acollir a alguna amnistia fiscal o no.
Nart ha explicat que l'origen dels seus diners a Suïssa va ser una herència del seu pare i ha insistit que l'Agència Tributària no va obrir cap expedient sancionador contra ell per frau o evasió fiscal, i que el compte va estar operatiu “menys d'11 anys”.
Preguntat per la transferència d'uns 31.000 euros del compte de Fèlix Millet al seu de Suïssa, l'eurodiputat ha recordat que ja va declarar i va presentar davant del jutge la documentació que provava que havia estat un “error”.
Un altre dels compareixents ha estat l'exportaveu del PP a l'Ajuntament de Sabadell Jordi Soriano, imputat en diverses peces del Cas Mercuri. Soriano ha admès que les adjudicacions d'obra pública eren “atípiques” i que algunes estaven condicionades per “favors”, com invertir en publicitat per a l'emissora local (Ràdio Sabadell).
Encara que la seva activitat com a intermediari entre el consistori i certes empreses s'especifica en nombroses converses telefòniques gravades i que figuren com a proves en el sumari del Cas Mercuri, l'exportaveu popular ha negat haver rebut comissions i ha dit ser objecte d'“una mala interpretació” de les converses.
Soriano ha dit desconèixer si hi havia corrupció a l'Ajuntament de Sabadell “però sí situacions atípiques en el tema d'obres i en els paràmetres de valoració tècnica”, amb un sistema d'adjudicació que a ell “no li semblava bé”.
L'últim compareixent d'avui davant la comissió d'investigació ha estat l'assessor fiscal Antoni Duran-Sindreu, que ha advertit que la legislació tributària espanyola “estimula les desigualtats”. Segons ell, els pactes que fa la Fiscalia amb determinats personatges públics que han defraudat per eludir condemnes “haurien d'estar prohibits”.
L'assessor fiscal i professor de dret de la UPF ha assenyalat com a factor molt negatiu “la falta d'exemplaritat pública de persones que ocupen càrrecs privats i públics amb gran rellevància social” i que mantenen “actituds personals incompatibles”.
“No hi ha una reacció legislativa adequada, i el legislador estimula desigualtats socials” a més de “provocar greuges importants” perquè preveu mecanismes d'elusió que “en la pràctica, només poden utilitzar els més rics”, ha sentenciat.
Última compareixencees de la comissió
A falta només de vuit compareixents, dels quals set ja han anunciat que no vindran i un –un dirigent de Banca privada d'Andorra– que no ha estat localitzat, la sessió d'aquest dilluns a la tarda ha estat la darrera d'una comissió d'investigació del frau fiscal que ha vist passar fins a 79 persones per la sala de grups del Parlament.
Acabades les compareixences confirmades, el president de la comissió, David Fernández, ha determinat que els partits polítics hauran de lliurar les seves conclusions abans del 7 de juliol. Així, durant la setmana, les formacions elaboraran els seus documents i, posteriorment, podran presentar transaccions entre les conclusions d'uns i altres entre el dia 7 i el dia 10. D'aquesta manera, el 13 de juliol es votaran en la comissió i el darrer ple d'aquest període de sessions, que comença el dia 22.