Agraïment a l'institut Jaume Vicens Vives

Des d'aquí vull fer arribar la meva felicitació al claustre de professors de l'institut Jaume Vicens Vives de Girona i, per descomptat, als senyors conserges. Ho faig des d'aquesta finestra pública perquè quan he anat a recollir aquest matí el resguard del títol de l'ESO i he demanat el llibre de reclamacions/felicitacions m'han dit que no en tenien... I jo sóc mesella. I els vull donar les gràcies. I ho faig. Amb la vènia del director del diari, és clar.

Malgrat que el meu fill, que ara ha acabat 4t d'ESO, no és el més brillant (és un bon noi però el perd la mandra...), sempre hem trobat suport i comprensió en tots ells. Si cal detallar-ne el panegíric, us diré que el primer dia que hi va anar en moto i es va descuidar d'enviar-me l'imprescindible whatsapp, el senyor conserge es va personar a la seva aula per comprovar si hi era: ni era la seva obligació ni ho va pas fer per amistat; ni tan sols sé com es diu, ni ell qui sóc jo: només va mostrar empatia amb una mare trastornada que, a l'altre costat del telèfon, necessitava una paraula amable i un diazepan... Fa dos anys vam patir una desgràcia familiar tremenda i tant la seva tutora com la resta dels seus professors van estar atents a tot allò que calia... Quan el noi va suspendre injustament a 2n d'ESO una assignatura (a vegades passa), la direcció va resoldre el malentès sense que li caiguessin els anells... I n'explicaria d'altres... Però em cal contenció. Això no és cap blog.

Hi torno. Són un col·lectiu competent i honrat. Reconeixen els errors i els reparen. Fan fins i tot allò que no els pertoca: eduquen els nostres fills. I ho fan perquè malauradament cada cop més pares deleguem en la societat (aquest ens hídric, aquest monstre multicèfal indefinible) les nostres pròpies responsabilitats. Mentre hi hagi gent com ells, les coses no es torçaran gaire. La meva àvia deia: “Con és verda se roplega i con és seca se romp.” Els professors ajuden a modelar els caràcters, a madurar els esperits, a consolidar els criteris. No només hi adquireixen les competències bàsiques, allà, la mainada: els nostres docents atien els nanos a ser millors persones.

Preguem perquè sempre hi hagi gent com ells, doncs. I cuidem-los, no fos cas que se'n fartessin... Gràcies a tots. De debò. I als que no treballen al JVV, també!