No llenceu les engrunes

Tot llegint el primer volum de les memòries del president Pujol s'entenia per què va guanyar contra pronòstic les eleccions de 1980 i per què va encapçalar el govern durant vint-i-tres anys i ningú no el va poder derrotar a les urnes. Per empatia. Un segment important de catalans el considera un dels seus. La figura de Pujol, els orígens, el tarannà, els gustos, el llenguatge, el que aprecia, el que rebutja i el que tem, generaven un procés d'identificació que es concretava en el vot. Dimecres, en la presentació del segon volum de les memòries, al Majestic, Pujol va començar el seu discurs de sobretaula –abans de dinar n'hi havia hagut un altre de més formal, però les coses bones es diuen, ja se sap, havent dinat– demostrant un cop més aquella empatia. Va recordar que, de petit, li van ensenyar que s'ha de tancar el llum d'una habitació en sortir-ne. No era pas per ecologia, sinó per economia. Va invocar un vell consell familiar: no llenceu les engrunes. «Som un país en què anem justets, justets de poder, de finançament, d'autoestima...» És per això que sempre deia als consellers que estalviessin. «S'ha d'estalviar, s'ha d'estalviar...» Com podem ser insensibles a un home que té aquests principis? Després, Pujol va parlar de moltes persones i fets. De Miquel Roca, d'Enrique Múgica, que és un dels personatges més lamentables de la política espanyola i que ja ho era el 1980; d'Aznar, a qui va qualificar d'home de paraula, de castellano viejo i de comte duc d'Olivares del segle XX; de la reina, que va contribuir a aturar el cop del 23-F, «perquè ja sabia el pa que s'hi donava», de com els diners que venien d'Alemanya van consolidar el PSC-PSOE i van ensorrar Pallach. Va assegurar que aquest segon volum de les memòries «és per a gent intel·ligent, no hi ha res que no sigui veritat, i tampoc res que no es pugui imaginar». Va ser un discurs substanciós. Pujol en estat pur. Però, per sobre de tot, una frase ens va quedar a l'orella: «No llenceu les engrunes.» És la divisa que resumeix vint-i-tres anys d'història del pujolisme i molts més de la història de Catalunya. Ho duem a la sang.