Estructures professionals per a un nou estat

El futur de Catalunya i el dels col·legis professionals són indestriables, ja que són corporacions de dret públic i una forma d'organització administrativa reconeguda en l'ordenament jurídic. Cal dir que, en el model català d'administració corporativa, els col·legis resulten més reforçats que no pas en l'espanyol. Tot i això, la nova llei catalana de col·legis de final de legislatura no va arribar a veure la llum per l'oposició d'alguns col·legis influents. Altrament, a l'Estat espanyol també es va aturar –sense que ningú hagi pogut aclarir-ne els motius– la nova llei de col·legis i serveis professionals, que traspuava aires liberalitzadors europeus per tots cantons. Però tot això és aigua passada.

Allò que sí que perdura és el debat ideològic mercat versus dret. En l'Europa de Merkel, cada cop més la influència de l'Estat es veu desplaçada pel mercat, i a l'Estat espanyol, en mans d'una formació neoliberal, li ha faltat temps per apuntar-s'hi amb nota. Altrament, també a casa nostra, les polítiques liberalitzadores han aparegut en els darrers governs autonòmics. Per tant, en l'horitzó fixat en el marc d'un més que probable nou estat català, cal entomar el debat sobre els col·legis professionals d'una manera seriosa i responsable, amb l'objectiu final i irrenunciable d'assegurar uns bons serveis professionals per als usuaris i la societat en general. Cal fugir d'apriorismes i plantejar-se en tot moment si els mecanismes de mercat són millors o pitjors que les seves alternatives d'intervenció administrativa col·legial. En el benentès que ni el mercat ni el dret són elements contraposats, ja que es necessiten l'un a l'altre. Cal tenir present que la regulació administrativa continua sent necessària i útil en la protecció de determinats valors de la societat, com ara la protecció de la salut i de la integritat física o de la seguretat personal i jurídica de les persones. No tot el que s'oposa a les forces del mercat mereix ser eliminat o reduït a la mínima expressió.

Ara bé, no només l'administració haurà de fer els deures, els mateixos col·legis han d'aprofitar el nou escenari polític que s'albira per replantejar-se el futur. Començant pel mateix nom, del llatí collegium, que a la Roma antiga era un grup de persones unides per un mateix interès i regides per unes regles pròpies. Un nom que té orígens franquistes, ja que els col·legis com a tal van ser creats als anys cinquanta. Abans eren associacions professionals, nom per altra banda millorable. Però on cal batallar de valent és en la transformació dels col·legis en entitats més modernes, útils i flexibles, al servei dels col·legiats i de les professions. Cal respondre a les necessitats actuals de les noves titulacions i dels titulats, als nous perfils professionals i a les noves exigències de la societat. Fan falta nous models de governança, més participació dels col·legiats i més transparència. Han d'aprofundir, sense perdre la independència que tenen, en la col·laboració amb les administracions i en la prestació de serveis als ciutadans. Han d'oferir-se, de manera clara i inequívoca, com a garants de la bona praxi professional dels seus membres. Sense oblidar la necessitat de potenciar la veu professional i objectiva que són davant dels mitjans de comunicació.

Tot plegat ens aboca a repensar amb una certa urgència els col·legis com a estructures professionals necessàries. Altrament, cal posar fil a l'agulla a l'embrió del futur consell català de col·legis, o quelcom semblant, que articuli els més de 100 col·legis catalans i els més de 150.000 col·legiats, en el nou ordenament juridicoinstitucional que acabi resultant a Catalunya. Els poders públics necessitaran, entre més coses, un interlocutor vàlid i fiable per arribar a consensos que garanteixin uns millors serveis professionals, en benefici de la societat i, per tant, del país. Als col·legis se'ls ha girat feina.