Suècia, un mite que trontolla
L'augment del flux de refugiats alimenta la xenofòbia d'una part de la població, que qüestiona la tradició d'acollida
Confirmen el mòbil racista en l'atemptat de dijous en una escola d'un barri d'immigrants
Primer, amb l'arribada dels conservadors al poder (2006), el generós model de subsidis socials va trontollar. I ara és un altre dels pilars distintius de la identitat sueca el que es veu amenaçat: la tradició de tolerància i la percepció de Suècia com a terra d'acollida d'immigrants i refugiats procedents de totes les guerres i dictadures del planeta.
Suècia no escapa a l'onada de xenofòbia creixent que recorre Europa a cavall de la crisi econòmica i de l'arribada massiva de refugiats. I l'atemptat de dijous a Trollhättan, al sud-oest del país, on un jove armat amb una espasa va matar una professora i un alumne i va ferir dues persones més, no deixa de ser una expressió més d'aquest odi i aquest rebuig a l'estranger.
La investigació policial de l'atemptat confirma el mòbil racista del crim. Anton Lundin-Pettersson, un jove de 21 anys seduït per Hitler i les proclames antiimmigració de l'extrema dreta sueca, va seleccionar les víctimes en funció del seu color de pell. L'escenari del crim no podia servir millor als seus propòsits: un institut conflictiu a la perifèria d'una ciutat industrial colpejada per l'atur, la segregació racial i el fracàs escolar. Al barri de Kronogården, hi han arribat totes les onades immigratòries que ha conegut Suècia els darrers cinquanta anys. Els últims a aterrar-hi: sirians, eritreus i iraquians.
Un editorialista del diari d'esquerres Aftonbladet ha parlat del “pitjor atemptat terrorista a Suècia des del 1940” –al·ludint a un assalt a la redacció d'un diari comunista–, però la revista Expo, especialitzada en l'estudi de moviments d'extrema dreta, ha anat més enllà i ha advertit de l'existència d'un corrent d'“odi que amenaça de provocar més atemptats”.
El govern suec, liderat pels socialdemòcrates, ha admès que l'arribada rècord de refugiats prevista per a aquest any –fins a 190.000, més del doble que el 2014– polaritza la societat i alimenta el racisme, però matisa que només en un segment minoritari de la població. Certament, les enquestes revelen que la majoria dels suecs aproven l'acollida de refugiats i d'immigrants, que considera necessaris en una societat d'envelliment ràpid.
Fre a la immigració
Però les tensions hi són. I és el partit ultradretà Demòcrates Suecs el que ha sabut capitalitzar el vot xenòfob i de la por i ha arribat a proposar un referèndum per frenar el flux d'immigració cap al país nòrdic. Els sondejos li atorguen una intenció de vot al voltant del 20%, set punts per damunt del que va obtenir en les eleccions legislatives de l'any passat. Una enquesta difosa l'agost passat li havia reservat, fins i tot, el primer lloc. Com totes les forces populistes i xenòfobes, els Demòcrates Suecs culpen els immigrants de tots els mals: de la pèrdua de llocs de treball, de la criminalitat i de la pèrdua de senyes d'identitat dels suecs. No governen, però han aconseguit marcar l'agenda dels principals partits. Un exemple d'aquest poder d'influència és l'acord anunciat ahir pel govern i l'oposició per restringir les polítiques d'immigració. En lloc de la residència permanent, que tradicionalment s'atorgava de manera gairebé automàtica als demandants d'asil, ara s'expediran permisos temporals de residència per tres anys. Els únics que s'exclouran de la nova fórmula són les famílies amb nens i els menors d'edat que han arribat sols al país. “La situació és insostenible i estem al límit del que podem gestionar”, es justificava el ministre de Migració, Morgan Johansson. El seu col·lega d'Interior, Anders Ygeman, defensa el model nacional d'acollida de refugiats i recorda que, en aquests darrers anys, amb la crisi i les guerres a l'Orient Mitjà, Suècia, amb prop de 10 milions d'habitants, ha acceptat més refugiats per càpita que Alemanya i que cap altre país europeu. “No es pot culpar una política d'asil perquè tenim un boig que mata nens”, va sentenciar.
LES XIFRES
Només 86 refugiats a la UE
redaccióUn portaveu de la Comissió Europea va admetre ahir que els estats de la UE només han proposat fins ara 854 places per acollir de manera ràpida una part dels 160.000 refugiats que van acordar repartir-se. Els estats membres es van fixar unes quotes obligatòries de refugiats que havien d'acollir durant un període de dos anys. Però, a mesura que tinguin places disponibles, ho han de comunicar per tal que es puguin organitzar les primeres transferències. Fins ara, els nou estats que han notificat places immediatament disponibles són: Suècia (300), Finlàndia (200), Portugal (130), Luxemburg (90), l'Estat espanyol (50), França (40), Bèlgica (30), Alemanya (10) i Lituània. El Regne Unit i Dinamarca no participen d'aquest projecte de “relocalització”. Segons el portaveu comunitari, fins ara només s'han materialitzat 86 “relocalitzacions” a la UE de refugiats que han desembarcat a Itàlia. La setmana vinent es faran les primeres amb refugiats procedents de Grècia.
