Zara, el trasllat d'un clàssic

Pels defensors del model comercial tradicional de Reus, pot sonar a sacrilegi, però el cert és que la botiga Zara del Raval de Jesús era ja un establiment clàssic de la ciutat. Sens dubte, hi ajudava el fet d'haver-se establert en un punt neuràlgic important de la ciutat fa ja més d'un quart de segle, com també la ubicació en un edifici històric: l'antic cinema Monterrosa, obra de l'arquitecte Lluís Domènech i Massana. Originàriament, l'espai arquitectònic, que fins a finals de novembre continuarà acollint el Zara, data del 1941 i, segons el pla de protecció del patrimoni aprovat fa una dècada pel consistori reusenc, té alguns elements d'interès com ara els tres fanals de la façana i la decoració interior. Uns elements que contribueixen a donar-li una aparença una mica més noble que altres botigues de la cadena Inditex, ja plenament adaptades al model de centre comercial asèptic.

Mirat amb la perspectiva actual, el desembarcament de Zara a la capital del Baix Camp és indestriable de la millora urbanística del casc antic iniciada durant els anys 80 i dels esforços per modernitzar-lo i adequar-lo als nous temps. L'aleshores cadena –ara hòlding Inditex– va obrir la seva primera botiga Zara a la Corunya el 1975 i durant la dècada següent va iniciar una expansió empresarial i comercial imparable amb què va posar les bases del sistema de distribució que tan bons resultats li ha donat. El 1988 va obrir la seva primera botiga en un país estranger, Portugal.

També a casa nostra, l'expansió va anar de pressa. El 1990, Reus era una de les vuit ciutats catalanes que tenia una botiga Zara i l'única de la demarcació de Tarragona. D'aquesta manera, la capital del Baix Camp s'integrava en un club en què –per descomptat– hi havia Barcelona, Lleida i Girona, però també l'Hospitalet, Terrassa, Sabadell i Badalona. I és que a finals dels vuitanta, Reus mantenia una capacitat comercial estimable, amb 1.949 establiments, un 72% del total del Baix Camp.

El repàs de l'hemeroteca no aporta cap objecció contundent a aquesta instal·lació, i tampoc cap entusiasme. Una situació que sí que s'ha produït en anunciar-se el seu trasllat al nou centre comercial La Fira d'imminent inauguració a Reus. Curiosament, la instal·lació a Reus d'un altre gegant comercial, Pryca, es va viure justament a la inversa de la de la botiga de Zara. L'hipermercat de capital francès havia preferit la veïna Tarragona el 1975 quan es denominava Carrefour, i a finals dels vuitanta buscava expansionar-se a la capital del Baix Camp. Una pretensió que va aixecar les alarmes en el sector comercial. El 1987, la Unió de Botiguers quantificava en 700 treballadors afectats i en 227 comerços en perill. Tot i l'oposició botiguera, el ple del 22 de juliol del 1989 va aprovar l'arribada de Pryca, que s'inaugurava l'1 d'octubre del 1991. En xifres: una inversió de 4.800 milions de pessetes, 10.000 metres quadrats destinats a vendes i 300 llocs de treball.

Gairebé un quart de segle després, Reus es troba pendent d'una altra inauguració que, sens dubte, tornarà a canviar el model comercial.