Al segle XXI un país al qual li manca un mitjà de comunicació com és la televisió, és com si a una persona li manqués alguna de les seues extremitats.

L'absència als televisors, de les llars valencianes, del que esdevé al nostre territori i sobretot, no tindre cap ni una cadena en la nostra llengua des de fa quasi tres anys és quasi una tragèdia que, o ens espavilem o pagarem ben cara.

No és pot anar amb tibantors ni mitges tintes perquè al valencià li cal tot tipus de suport, ajut, difusió, prestigi i tota cosa que fem per ell serà poca. No podem abaixar la guàrdia en cap moment i ara ja fa massa temps que l'hem baixada, perquè l'embolic que hi ha al voltant del difunt Canal 9 és d'una magnitud que ja vorem qui és el guapo que desembolica la troca i endreça el micapà que s'ha convertit una de les millors ferramentes que teníem per validar la nostra parla.

El Molt Honorable Ximo Puig President de la Generalitat Valenciana, és va comprometre —en plena campanya electoral— a posar en marxa Canal 9, immediatament, si ell aconseguia la presidència que ja ostenta des de fa quatre mesos. Fins ara, tot el que ha fet ha estat anomenar un Alt Comissionat per a confegir el quadre legal que establisca l'endegament d'un nou canal de televisió valenciana i sembla que la cosa va per a llarg.

Mentrimentres van passant els dies, setmanes, mesos i anys. Els nostres xiquets no veuen ni escolten cap programa de TV a casa en la seua llengua; i no serà perquè l'oferta de programes és minsa. Els que ja no som xiquets estem orfes d'un dret que tenim i que ens és negat —ara, ja— incomprensiblement.

I dic que no ho comprenc perquè mentre és posa en marxa la televisió valenciana ¿perquè no fan, les nostres autoritats, el que calga perquè a les comarques valencianes arribe TV3? L'arribada d'aquesta cadena seria una manera de pal·liar la mancança que patim i així escoltar notícies, veure programes de debat, cinema o el que a cadascú li plaga en la nostra llengua.

Sembla que això està previst per a quan marxe la nostra televisió amb allò que en diuen “reciprocitat”. És a dir al Principat reben la nostra televisió i a l'inrevés. Però ¿algú s'ha molestat en esbrinar si hi ha cap possibilitat de recuperar les emissions de TV3 al País Valencià abans que es donen les condicions de l'esmentada reciprocitat?

Hi ha moltes normatives o reglaments als quals hi ha alguna escletxa —per això estan els qui entenen del tema— que deixa pas, sense violentar la llei, que permet arbitrar procediments, previstos o no, per tal d'obrir noves vies i resoldre l'assumpte.

Cal que les autoritats valencianes —a la de, ja!— cerquen com fer que aquest buit, aquesta mancança que no és pot substituir d'altra manera siga esmenada el més aviat possible.

Els valencians no podem passar més temps sense una televisió en la nostra llengua perquè acabarem acceptant que la fatalitat és el nostre destí i, en aquest cas, es diu «la vostra parla no val per els mitjans de comunicació». Com, per altre costat, sembla que tampoc no és digna per lloar a Déu.

Però aquestes, son figues d'un altre paner.

P. S. En cloure aquest article ens aplega la següent notícia que entra de ple en el tema tractat però que no li resta urgència.

«ACN El Punt Avui + 29/10/2015 17.08h

El ple de les Corts Valencianes ha pres en consideració aquest dijous una proposició de llei presentada de manera conjunta per PSPV, Compromís i Podemos per recuperar el servei de ràdio i televisió públiques al País Valencià i establir les bases per preparar un nou model de mitjans audiovisuals públics. El text deroga la llei de tancament de Ràdio Televisió Valenciana i la dissolució i liquidació de l'ens, així com la Llei 5/2015 de 2 d'abril que condiciona la reobertura a la situació econòmica. La proposició de llei ha comptat amb 51 vots a favor (PSPV, Compromís i Podem) i l'abstenció de 42 diputats PP i Ciutadans (C's).»

pepferrerlletres.blogspot.com