Apoteòsics Minyons
Els Minyons de Terrassa descarreguen el primer 4 de 10 de la història i l'acompanyen del 3 de 10 en una actuació única
Al·lucinant! Terrassa, plaça Vella, quarts de dotze del migdia. Fa fred. Molta expectació i calma tensa. Ambient de diada gran. Que se n'està coent una de molt grossa...
Em trobo Marc Roura, excap de colla dels Minyons. M'explica quina és la situació amb tot luxe de detalls i m'ho remata: “A diferència de l'any passat, aquesta vegada ho veig molt bé; hem resolt el tema dels laterals, que era fonamental, i la colla s'ho creu de veritat.” S'afegeix a la conversa Joan Brugués, un dels fundadors de la colla, i m'etziba: “Això que veuràs avui, aquí, no ho oblidaràs.” El guió estava escrit, però calia dur-lo a la pràctica.
Un mite més convertit en realitat. Els Minyons de Terrassa van tornar a escriure una pàgina d'or de la història castellera descarregant, enmig d'un ambient embogit, el fins ahir inèdit 4 de 10, una construcció “monstruosa” amb gairebé un centenar de components al folre i una quarantena a les manilles per projectar cap amunt el tronc dels escollits per a la glòria.
Francament, amb el pis dels setens posats, tal com estava de ben quadrada l'estructura, la sensació era que no se'ls podia escapar. L'exhibició del folre i les manilles, que van acabar al límit, per permetre que el tronc culminés l'obra mestra, va ser antològica. El que fa encara molt més gran la gesta, és que la colla, abans, venia de descarregar l'igualment colossal 3 de 10, per quarta vegada enguany. Una vegada més, el ritme i el sentit de la col·locació dels castellers del tronc van ser fantàstics. De fet, la manera com els Minyons treballen els castells de deu pisos és molt precisa. A cada estadi, sobretot al del folre i les manilles, el castell es va llegint a mesura que es va fent. Són unes execucions gairebé acadèmiques, no exemptes d'èpica tampoc, ja que ahir el descens del quatre va requerir un esforç de mans a sota realment superb.
Els Minyons no van poder arrodonir la sèrie amb els quatre castells descarregats, perquè el 3 de 9 amb l'agulla el van perdre després de carregar-lo. El tres va patir i el pilar va quedar en posició debilitada per defensar la baixada. És el segon en l'historial de la colla.
El contratemps no li va restar forces al tronc del pilar, que es va treure el mal regust descarregant, en un comiat de traca i mocador, el pilar de 8. Els qui ahir van ser-hi sempre ho podran explicar. Perquè això que va fer ahir la colla liderada per Guillem Comas no ho havia fet mai ningú.
La
jornada
TERRASSA PLAÇA VELLA
LA DATA
Sants i Barcelona, sense sort
Van completar el cartell de la diada els Castellers de Sants i els Castellers de Barcelona. Tots dos duien uns programes ambiciosos, però ni els uns ni els altres van tenir el colofó de temporada que es mereixien. Als borinots els va caure d'entrada el 2 de 9, el seu sostre, que enguany ja havien completat en dues ocasions, mentre que als degans barcelonins els va saltar pels aires el 9 de 8 (amb un enxaneta) després de coronar-lo, un castell que també és el seu sostre i que també havien completat en dues ocasions enguany. A partir d'aquí, els Castellers de Sants no ho van poder remuntar i van resoldre l'actuació amb el 5 de 8, que no és poca cosa, i el 2 de 8. Els Castellers de Barcelona se'n van sortir millor, amb el 3 de 9 i el 5 de 8. Van acabar carregant el pilar de 7.