La Fiscalía de l'Estat espanyol, al que s'afegit el discutit sindicat de funcionaris públics Manos Límpias amb una querella criminal presentada al Jutjat d'Instrucció 2 de Barcelona, ha decidit perseguir com a fet delictiu d'injúries a la Corona les xiulades pacífiques i festives produïdes pel públic davant el Rei Felip VI mentre s'executava l'himne nacional espanyol al Camp del Barça en ocasió de la final de la copa del rei celebrada el dissabte 30 de maig.

El que més va molestar les autoritats a la final de la copa del Rei és el fet de les xiulades que feien més soroll que l' Himne nacional. Ho han interpretat com una ofensa i un ultratge volent desconèixer la veritat de tota protesta sonora o manifestació pacífica que mai no pot ser considerada com acte d'odi, ni com ofensa a cap autoritat, ni intolerància ni violència.

La violència atribuïda inicialment pel CSD als xiuladors que no arriba a xivarri, no coincideix amb la definició de la paraula que conté el diccionari de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola. És evident que els que parlen habitualment castellà haurien de saber-ho.

Les xiulades del públic present en un camp de futbol durant l'emissió musical d'un himne no estan contemplades de manera expressa com a fet sancionable ni penal ni administratiu com exigeixen els drets fonamentals europeus. Tampoc l'Himne és un símbol reconegut per Llei Orgànica com exigeix la mateixa Constitució en diversos articles. És una obra musical d'amenització d'actes públics i oficials. Però no gaudeix del títol legal de símbol de l'estat.

No es pot confondre un Himne que és una obra musical amb emblema o bandera que si són símbols. Qualsevol diccionari de la llengua els diferència. Però quan un Ministre de l'Interior ja havia dit des de Madrid “esto no quedarà impune”, l'aparell repressor es va posar en marxa contra la llibertat d'expressió.

El que no permet la llei és, ni amb màgia, produir l'efecte de transformar les xiulades, les cassolades i les escridassades com manifestacions de protesta en aplaudiments i somriures. Es pot xiular somrient de felicitat sempre. Però certes autoritats només volen aplaudiments i no accepten xiulades al camp del Barça. No agraden a les autoritats els espectadors cridaners i menys quan s'ajunten catalans i bascos desafectes amb el règim polític. Quin millor acte de llibertat que mostrar davant del rei el pensament i desafecció general amb una xiulada, amb independència de que el lloc sigui l'estadi del Barça o el del València?

La Fiscalia espanyola ha mostrat un nou estadi de la rauxa antinacionalista que només es tradueix en més indignació i desafecció de la política del Govern espanyol en funcions a qui sembla no importar-li comprometre l'imatge d'un Rei que va assumir estoicament en la seva funció les xiulades i les escridassades del públic, com altres vegades fou rebut el seu propi pare, també Rei, sense cap mostra de desgrat ni de sentir-se ofès.

Com diuen les seves mateixes filles, el Rei no és rei solament per rebre homenatges, dinar a bones taules, residir a Marivent durant l'estiu, presidir actes i repartir premis. La xiulada sap tothom fou una manera de que els ciutadans presents li exposessin sonorament el malestar i l'indignació de com es fan les coses des del poder, com es tracten negativament les nacions històriques.