El Maresme, tercera comarca amb més centres islàmics
Només el Barcelonès i el Baix Llobregat disposen de més llocs de culte d'aquesta fe religiosa, que ja és la tercera confessió més seguida a la comarca
La primera opció és el catolicisme, seguida per les esglésies evangelistes
El Maresme és la tercera comarca amb més centres de culte islàmic de Catalunya. En total n'hi ha 18, una xifra que només supera el Barcelonès (38) i el Baix Llobregat (21). Tot i això, l'opció religiosa amb major implantació a la comarca és la fe catòlica, que disposa de 188 temples.
Els espais per a catòlics representen el 77% dels llocs de culte que hi ha al Maresme. La segona posició, a molta distància, és per a les esglésies evangèliques, que amb 22 temples ocupen el 9% dels espais religiosos que hi ha repartits a la comarca. El tercer lloc és per als centres de fe islàmica; el quart, per als temples dels Testimonis de Jehovà (8)i el cinquè, per als espais budistes (4).
A banda d'aquestes cinc confessions, al Maresme també es poden trobar quatre espais més de diversos corrents religiosos. Concretament, hi ha un temple ortodox; un d'hinduista; un de l'Església adventista del Setè Dia; i un de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies. Aquesta última confessió només té 15 temples a tot el país.
Menys centres al Garraf
En total, segons dades extretes del mapa religiós de Catalunya, al país hi ha 8.061 espais de culte, dels quals 6.701 –un 83% del total– són de fe catòlica. El Barcelonès i Osona són les dues comarques que en tenen més, 809 i 531, respectivament, mentre que al Garraf és on hi ha menys temples catòlics (28). Per demarcacions, el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre són la zona del país on hi ha menys esglésies catòliques, 701.
L'àrea de la capital catalana repeteix en el primer lloc pel que fa als centres evangèlics. En aquest cas, la segona i tercera zona amb més volum de centres religiosos són el Vallès Occidental (86) i el Baix Llobregat (65). L'Alta Ribagorça, la Conca de Barberà, el Priorat, la Terra Alta i la Val d'Aran són les úniques comarques que no tenen cap temple evangèlic.
La zona metropolitana de la capital catalana també és el territori del país on es concentren la majoria de llocs de culte de l'Islam. Lidera la taula el Barcelonès, amb 38 espais religiosos, seguit del Baix Llobregat (21), el Maresme i el Vallès Oriental, que empaten a 18. Tot i això, la presència de temples islàmics és generalitzada a tot el país. Només hi ha cinc comarques que no tenen espais d'oració d'aquesta opció religiosa. Quatre estan ubicades a Lleida: l'Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Sobirà i la Val d'Aran. I la cinquena és la Terra Alta, a Tarragona.
A Lleida destaca especialment la presència d'esglésies ortodoxes. De les 55 que hi ha a tot el país, 13 d'elles es troben a la demarcació, una xifra que ubica a les comarques interiors gairebé el 25% dels llocs de culte d'aquesta fe religiosa del país. La Segarra, amb quatre temples, és la segona comarca amb més centres orientals, empatada amb la Selva, i tan sols superada pel Barcelonès (13).
LA XIFRA
Més temples però menys creients
Segons la darrera actualització del mapa religiós de Catalunya (2014), al país hi ha 8.061 centres religiosos, un centenar més que en l'estudi fet el 2012 (7.958). Els llocs de culte que més han crescut són les esglésies evangèliques, que en dos anys han passat de 657 a 725. També han augmentat substancialment els espais reservats a la fe islàmica, de 231 a 256. En menor mesura ha crescut el nombre de centres budistes (66 a 68); ortodoxos (52 a 55) i de l'església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies (13 a 15). Destaca la davallada de temples dels Testimonis de Jehovà, que en dos anys n'han perdut 8. L'Església catòlica manté la xifra. Aquestes dades contrasten amb els resultats del baròmetre de religiositat a Catalunya, que indica que només la meitat dels catalans es defineixen com a catòlics. Un 30% es declaren ateus o agnòstics i la resta simpatitzen amb altres religions, sent la musulmana la més important (7,3%). La gran fragmentació entre les famílies evangèliques explicaria la diferència entre l'augment de centres i el descens de la fe religiosa.