Spanair estudia amb la japonesa ANA el primer vol directe del Prat a Tòquio
També compartirà amb la sòcia nord-americana Continental els primers vols als Estats Units
El cas del Japó és simptomàtic del que li passa, a l'aeroport de Barcelona. Cada any volen entre els dos països 50.000 passatgers però ho fan a través dels grans aeroports de connexió europeus, perquè Barcelona no té cap vol de llarg recorregut cap al país asiàtic. No és una excepció sinó la regla general. Barcelona és el quart aeroport d'Europa en volum de passatgers que tenen com a origen o destinació la capital catalana. En canvi, cau fins a la novena posició en trànsit global a Europa i és a la cua de les grans capitals del continent en vols intercontinentals.
Avui, Barcelona té els tres elements per poder canviar aquesta dinàmica viciada. El volum potencial de passatgers ja el tenia, però ara s'hi ha afegit la nova terminal, la T1, que situa l'aeroport com un dels millors i més moderns per funcionar com a centre d'enllaç de vols –hub–. I, amb Spanair, té per primer cop una companyia amb capital català que vol fer de Barcelona la seva plataforma mundial. Com que surt d'una situació deficitària de fa anys, agreujada per la crisi mundial, que li va fer perdre 187 milions d'euros l'any passat i que aquest any n'hi farà tornar a perdre, avui no pot desplegar vols intercontinentals, però té un pla. En un debat a l'escola de negocis IESE, el director general de Spanair, Michael Szücs, explicava ahir que el pla per reduir costos i fer rendible la companyia planteja el repte de fer les paus l'any vinent i assolir la rendibilitat el 2011. No serà fàcil, perquè la companyia preveu fer-ho enmig de la pressió i la competència de tarifes a la baixa del mercat.
Oportunitat d'alt risc
«És una oportunitat d'alt risc», però hi és «ara», defensa Soriano. Fins al 2011, en què s'han proposat fer Spanair rendible, la companyia no podrà abordar amb la seva flota d'avions els primers nous vols intercontinentals. «Abans de ser un hub hem de sobreviure», deixa clar Soriano. Però el que de moment no pot fer amb la seva flota, Spanair ho vol avançar amb els seus socis a Star Alliance, l'aliança aèria líder mundial, capitanejada pel gegant alemany Lufthansa. Com que Barcelona i Catalunya tenen el mercat, Spanair negocia amb la seva sòcia nipona ANA el llançament del primer vol directe entre el Prat i Tòquio. La ruta la prestaria la companyia japonesa, però l'explotaria conjuntament amb Spanair. I el mateix farà cap als Estat Units amb la seva propera sòcia, Continental, la companyia aèria nord-americana que, dilluns, s'integra a Star Alliance. Soriano explica que, amb Continental, compartiran vols «a Nova York i altres destinacions» amb el mateix model que amb ANA.
Mentre llança nous vols intercontinentals amb les seves sòcies, Spanair es concentrarà internament a reduir els costos –fins a un 45%, per exemple, en la gestió comercial, explica Szücs– i a simplificar i fer més operativa la seva flota –avui té quatre tipus d'avió i prescindirà dels McDonnell Douglas. Quan, a partir del 2011, comenci a estar preparada per fer el salt amb els seus avions, tenen l'ull posat primer a l'Amèrica Llatina i a l'Àfrica.