El Bages, la comarca amb més centenaris
La Catalunya central té cent seixanta-dos veïns que han fet cent anys, i d'aquests prop de la meitat són del Bages
Les comarques de la Catalunya central tenen cent seixanta-dos veïns centenaris, segons les dades facilitades per l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'Idescat. La xifra no és gens “dolenta” si es té en compte, per exemple, que tota la demarcació de Girona en té cent noranta-cinc. Per contra, res a veure, és clar, si es miren les dades de la demarcació de Barcelona, on hi viuen 1.572 persones de 100 i més anys. Barcelona és el municipi en el que resideixen la major part de les persones centenàries: 683. Sabadell és el segon (59), seguit de Badalona (48) i Terrassa (45).
A les comarques centrals, al Bages hi viuen el 40 per cent dels avis centenaris, 64, i per tant ocupa el primer lloc per nombre, seguit d'Osona, amb 40 avis que han arribat a la centúria, i l'Anoia, amb 30 centenaris. Si mirem per capitals de comarca, a la del Bages, Manresa, hi ha el major nombre, 29, més del doble de la capital d'Osona, Vic, que en té 11. L'any 2014, a la Catalunya central hi havia un total de 132 ciutadans de cent anys i més, si comptem comarca per comarca –sense poder discriminar encara el Moianès, que no es va constituir fins a 2015–.
Com passa arreu, i seguim amb les dades de l'Idescat, la majoria de veïns amb cent anys o més són dones. D'un total de 162 persones de cent anys i més que hi ha a les comarques centrals, 141 són dones –molt a prop del 90 per cent–, i només 21 són homes. Cal tenir en compte que les dades corresponen al padró de 2015 i pot ser que aquest inici de 2016 s'hagi produït alguna petita variació. En el conjunt de Catalunya també les dones són protagonistes per fer més anys, hi ha 1.737 centenàries, mentre que d'homes de cent anys n'hi ha 379.
Molt longeus
La longevitat està relacionat amb molts factors. En Llorenç, fill d'una àvia centenària, Maria Casals [vegeu article aquesta mateixa pàgina], vídua de Llorenç Planes, que va arribar als 97 anys, ho resumeix d'aquesta manera: “Fer vida sana, no fumar, no beure, fer esport, sobretot en el cas del pare... I tenir molta sort!”. En el cas de la Maria i el seu marit, van poder tenir una vida autònoma i viure a casa fins entrats els noranta anys.
Cada vegada es viuen més anys. I si s'agafen les estadístiques per sexes, des de l'any 2000, la vida de les dones es va allargant de manera notable. En el cas dels homes les passes cap a la centúria són més petites. Segons les xifres que publicava l'Idescat, a 2013, l'esperança de vida a Catalunya estava prop dels 83 anys i mig, mentre que a l'Estat espanyol se situava per sota dels 83 anys. L'any 1999, l'esperança de vida a Catalunya era de poc més de 79 anys, mentre que a l'Estat estava per sota dels 79. En tot cas, l'esperança de vida és molt superior a la mitjana de la zona euro (81,7 ), i en general de tota la Unió Europea, on l'índex amb prou feines supera els 80 anys (80,6). Les dones, en tots els casos, són les que tenen l'esperança de vida més elevada. A l'Estat espanyol, ala mitjana se situa en els 86,1 anys, una dècima per sobre de Catalunya (86). A la resta d'Europa, aquest valor es situa en els 83,3 anys.
