La cantant vigatana Núria Graham es lamentava, i ho deia com mig avergonyida i queixosa, amb el to de veu encara infantil, que ja no era “la jove promesa” perquè aviat farà 20 anys. Ho va dir al cap de mitja hora de concert divendres a La Mercè en el marc del festival Strenes , després d'haver demostrat que tot i ser insultantment jove sobretot sona insultantment poderosa dalt de l'escenari. Tot i aquest aire primaveral i encara naïf que atorga l'edat de fer-ho tot, Núria Graham vindica l'obscuritat –s'ha escoltat molt PJ Harvey–, però a banda de les referències a les grans i a no trencar mai la linealitat del repertori, el concert de divendres va ser d'una gran exhibició i maduresa instrumental. “Aquesta segur que la reconeixereu, les meves no”, quan va presentar una versió, costava trobar alguna semblança amb l'original, de Toxic de Britney Spears. I com que a l'escenari hi ha d'haver actitud, entre glop i glop a morro de l'ampolla de cervesa, s'afina i es pren el seu temps. I enjogassem el públic parlant de Girona i s'acaba taral·lejant la sintonia de Joc de trons.

Núria Graham és la jove promesa que apunta alt amb ànima obscura i en estat de gràcia. I Adrià Puntí , un pioner de les ànimes obscures musicals en català, el qual quan molts el van veure a l'ocàs, “ ha fet girar la clau del taller ” demostrant plenitud. Podríem adjectivar-ho amb molts superlatius però el concert de dissabte al Teatre Municipal va ser especial i emotiu i no només per la complicitat del públic. La primera part del concert es plantejava com un assaig, amb aparents improvisacions i amb Adrià Puntí sol, al piano, i amb una posada en escena teatral. Amb l'entrada dels quatre músics, un dels quals va entregar el tornavís a Puntí, s'iniciava la segona part amb les novetats com Esbrina o Tarda d'agost, El boig del telèfon roig o Fill de presons. Però amb cançons tan emblemàtiques com Maria, Ull per ull, Sí o la força de Jeu, Puntí va reenamorar. I en va tenir dues mostres, la primera, delicada, preciosa, com quan sortint de la platea, i en un acte de dolçor extrema, el van besar tres cops. La segona mostra d'afecte, més efusiva, la va executar també una altra noia del públic, a les acaballes d'un concert que tot i la durada es va fer curt.