Manel Sala triomfa a Maó després d'un llarg periple per diferents equips

Potser molts aficionats al futbol català es preguntaven on està jugant aquell davanter amb cara de nen que va jugar en el millor Granollers dels últims anys. Doncs Manel Sala va marxar a principi del 2006 a buscar-se les garrofes a les Illes Balears, i encara hi és. De fet, gràcies a l'Sporting Maonès –i l'Sporting gràcies als seus 22 gols el curs passat– ha pogut debutar a 2a B amb 25 anys.

Manel Sala va estar jugant a futbol fins als 16 anys al Calldetenes –al costat de Vic, on va néixer–, quan Ramon Guerrero el va fitxar pel cadet A de l'Espanyol. A partir d'aquí, la tranquil·la vida del davanter osonenc va canviar radicalment. Els tres anys de juvenil els va jugar en una club diferent, primer a l'Espanyol, després a l'Europa i finalment al Granollers. El seu debut com a amateur el va fer amb l'equip vallesà, i el tècnic Ramon Mayo va apostar fort per una colla de joves que pujaven del juvenil com Manel Sala, Crivillé, Sergio Navarro o Gely. La temporada els va sortir rodona, van acabar quarts, i el Granollers va disputar el primer i únic play off fins ara d'ascens a 2a B. Aquesta gran campanya va cridar l'atenció del tècnic del Barça C llavors, el també osonenc Pep Boada, i el van fitxar. «Em va costar molt adaptar-me, en la segona volta quasi no vaig jugar perquè van fer baixar jugadors del Barça B per reforçar l'equip. La temporada següent, tot i que tenia un any més de contracte, el nou tècnic del Barça C, Rojo, em va dir que no comptava amb mi i que em busqués equip», explica el davanter, que tot i això guarda un bon record del seu fugaç pas per Can Barça, on va veure passar Messi, i va coincidir amb Jordi Gómez (Wigan) i amb Andreu Guerao (Sporting de Gijón). A l'Europa tampoc va tenir gens de sort, i en el mercat d'hivern li van donar la baixa. Va ser en aquest moment que un amic seu de Vic que jugava al Poblenc, Roger Segalés, el va recomanar, i ja no s'ha mogut de Ses Illes. Manel Sala pensa sovint en tornar a casa, però se sent a gust i estimat a Maó, i no descarta quedar-s'hi uns anys més.