La cuina de l'excel·lència turística
L'Escola d'Hostaleria de Girona celebra avui un sopar d'exalumnes, l'última gran activitat de l'aniversari
Va néixer fa cinquanta anys arran del creixement del turisme a la Costa Brava
No es pot parlar de l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Girona sense parlar del posicionament turístic de la Costa Brava i Catalunya al món, ni parlar del creixement del turisme gironí i desvincular-lo de l'Escola d'Hostaleria de Girona. Van començar i créixer plegats. I d'això en fa cinquanta anys.
Avui, prop de sis-centes persones entre exalumnes, professors i exprofessors i autoritats, entre les quals hi ha el president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el president de la Diputació de Girona, Pere Vila, i l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, participaran en l'última gran activitat que l'escola celebra amb motiu de l'aniversari. Serà un àpat a peu dret, en què hi ha prevista l'assistència de Maria Teresa de Toca i de Ciurana, que va ser la primera persona que es va matricular a l'escola, el dia 16 d'octubre de 1965, segons consta en el número d'ordre del llibre de matrícules.
“L'escola va néixer fruit de la necessitat”, assegura l'actual director, Gonzalo Herrero. Els anys cinquanta, amb el rodatge de pel·lícules com ara Pandora i l'holandès errant, amb Ava Gardner de protagonista i “l'idil·li de la diva amb Marius Cabré, torero i poeta; l'atac de gelosia de Frank Sinatra, i la seva arribada a Tossa de Mar va ser notícia de portada més enllà de la premsa rosa i tafanera”, escriu el periodista Salvador Garcia-Arbós en el llibre del cinquantè aniversari de l'escola, Atenció, cuina! Continuem el viatge... Els anys seixanta, el turisme va continuar creixent i les persones que podien viatjar i fer vacances cada vegada eren més. “Desenganyem-nos, el glamur vol professionals discrets, distingits, atents i eficients vint-i-quatre hores al dia”, explica el periodista, que assegura que es va començar a contractar personal de proximitat, però “no n'hi ha prou amb pagesos amables, ni amb joves simpàtics”.
Aquí és quan un grup d'empresaris gironins es comença a mobilitzar. Noms tan coneguts com Xiquet Sabater, Josep Colomer, Lluís Duran, Salvador Bordas, Juli Lara, Ramon Nicolazzi, Narcís Coll i Josep Carreras s'adonen que el sector s'ha de professionalitzar i busquen cuiners, xefs i caps de partida, cambrers i maîtres per als establiments. I la maquinària es posa en marxa: “El 7 de gener del 1964 es va anunciar l'establiment d'una Escola d'Hostaleria a l'edifici del Taller-Escuela Sindical de Formación Professional San Narciso”, que es va obrir un any més tard –el curs va començar el dilluns 8 de novembre de 1965– i es va inaugurar el 19 de gener de 1966 en una “jornada històrica” en què hi va assistir la mà dreta de Francisco Franco, José Solís Ruiz.
En tots aquests anys, per l'escola hi han passat milers d'alumnes, entre els quals hi ha professionals tan reconeguts com ara els germans Roca, però també Ferran Adrià, Santi Santamaria i Carme Ruscalleda, i on han menjat personatges il·lustres com Nèstor Luján, Luis Bettonica i Llorenç Torrado.
La segona escola d'hostaleria més antiga de l'Estat
L'Escola d'Hostaleria de Girona és la segona més antiga de l'Estat espanyol, la primera de les quals era, òbviament, a Madrid. La tercera va ser a Granada. En el primer curs, s'hi van matricular trenta-nou alumnes, 32 homes i 7 dones, segons la documentació de l 'Escuela Sindical de Hostelería dipositada a l'Arxiu Municipal de Girona. Durant quinze anys va ser l'únic centre públic de formació específica d'hostaleria a Catalunya. La seu estava situada al carrer Escorial del barri de Sant Narcís i l'any 1992 l'aleshores president de la Generalitat, Jordi Pujol, va inaugurar les noves instal·lacions, situades al carrer Josep Viader i Moliner al barri del Güell.
A causa de la nova llei orgànica LOGSE, l'any 1997 en el nou pla d'estudis es deixa de cursar la formació professional i comencen els cicles formatius de grau mitjà i grau superior. I a partir del 2002 a l'Escola es poden cursar tots els cicles de grau mitjà i grau superior de la família d'hostaleria i turisme.
Actualment, el centre té 650 alumnes matriculats i, segons va anunciar l'octubre passat el director del centre, Gonzalo Herrero, aquest any s'ha hagut de deixar fora prop de 170 joves. “Estem sobredimensionats; les aules estan atapeïdes. I hem de fer una reflexió sobre com hem de créixer. Un creixement
que es pot fer o bé per mitjà de les instal·lacions o bé per mitjà d'una reforma horària que inclogui un torn de vespre-nit”, va dir. El 50è aniversari de l'Escola d'Hostaleria i Turisme de Girona va començar a l'octubre, amb l'inici del curs.
“Sempre he anat una mica avançada en el temps”
Imma Bosch
El primer alumne que es va inscriure a l'Escola d'Hostaleria de Girona va ser una dona: Maria Teresa de Toca Ciurana. Després d'ella s'hi van apuntar set dones més. Era l'any 1965 i enmig del franquisme es pensava que seria una formació per a homes, i des del Movimiento van haver de córrer a fitxar una senyoreta perquè vigilés les dones.
Maria Teresa de Toca recorda el dia que es va matricular: “Sabia que era una escola de nois però jo vaig decidir posar-me el barret de cuinera i tirar endavant.” Tampoc la va aturar tenir una senyoreta –ella en diu espelma– seguint-la per tot arreu perquè allò “no era cap novetat els anys seixanta”. “Hi estàvem tan acostumades que ens era igual.”
Explica que va decidir estudiar a l'Escola d'Hostaleria perquè mai li ha agradat “quedar estancada” en res i estudiar li havia de servir per “conèixer coses noves”. No tenia intenció de dedicar-se professionalment a fer de cuinera o cambrera sinó que, simplement, volia conèixer coses noves. “Ara cuino per a la meva família i sense cobrar ben res”, explica tot rient.
Maria Teresa de Toca recorda que els dos anys que va estudiar a l'escola s'ho va passar molt bé. “Les classes que ens donaven eren molt amenes i a les aules hi havia molt bon ambient”, diu De Toca, que assegura que sempre ha estat una persona una mica avançada al temps i no suportava quedar-se a casa o anar a donar tombs a la Rambla com feien la majoria de dones de la seva edat.
L'any vinent farà cinquanta anys que es va casar i va anar a viure a Madrid, però avui ha decidit no perdre's el sopar que es fa a l'Escola d'Hostaleria de Girona, on es podrà trobar amb antics companys, “conèixer la nova escola i veure el llibre que s'ha escrit”.
